Cap a on anem? Resum Setmanal.
Fa temps que tinc el blog mig oblidat, però arran d’aquest post d’Invercat i el petit debat que ha suscitat, m’he animat a escriure aquest post. Em centraré amb l’S&P per explicar com veig el mercat i què em sembla que pot fer.
Doncs aquí el tenim, com qui no fa res, en tres mesos s’ha marcat gairebé un 50%. I ara què? Doncs jo no en tinc ni idea. Però si continua pujant, no m’estranyaria gens. Si es quedés lateral no m’estranyaria gens. I si baixés, no m’extranyaria gens. És a dir, no sé què farà ni m’importa. Però sé que està en tendència baixista i per això, encara en el supòsit de que pugi més, tot indica a que acabarà baixant. Deia que no m’importa el que farà. El que sí que m’importa és adonar-me del que farà en el moment (més o menys) precís. En el gràfic hi ha apuntades les divergències que va marcar abans del rebot i que vaig cantar amb una setmana d’antel·lació, cosa que va suposar una setmana de patiment i pèrdues. D’aquí la importància d’esperar la confirmació tot i que ens perdem una part de la pujada per tal de minimitzar riscos i evitar intentar encertar els mínims, que és una estratègia molt arriscada i que hauríem d’evitar sempre.
Si cliqueu sobre el gràfic i l’amplieu, veureu que l’S&P porta gairebé dos mesos en un moviment lateral. En el setmanal, no em preocupa mentre l’rsi aguanti els 50. Veiem el gràfic diari
Doncs aquí apreciem millor aquest moviment lateral entre els 950 i els 875 aproximadament. Per sota jo vigilo aquests 875 i la mitjana de llarg termini, la blava, que més o menys coincideix amb la blava setmanal. No cal ser dogmàtic amb això, almenys jo no ho sóc, però sí que em serveixen com a indicadors per a mostrar-me el deteriorament o fortalesa i actuar en conseqüència. Un altre indicador que utilitzo és el gràfic del VIX, que tot i marcar nivells mínims que ens hem de remontar a mitjans setembre per trobar l’última vegada que els va marcar, em té una mica desconcertat, perquè en les darreres setmanes està mostrant molta volatilitat, amb tres gaps marcats en diari. Jo ho interpreto com la incertesa que hi ha ara mateix al mercat, amb la pujada del 50% des de març i els brots verds que em recorden l’acudit d’en Bin Laden i els bitllets de 500.
Tornant al gràfic setmanal, fins que no s’apropi a la línia de tendència, no començaré a qüestionar-me si el meu raonament és errat. I és igual si ha pujat vora un 50% des dels mínims. Fixeu-vos que des dels mínims de març, podria haver pujat un 100% i amb prou feines hauria traspassat la línia de tendència. Per tant, aquest 50% de pujada és relatiu, sota el meu parer, i a dia d’avui no és res més que una correcció en el moviment baixista en el qual encara hi estem, i hi estem ben ficats. Si és lògic o no aquest 50%, és una qüestió que està fora de lloc. La borsa, a curt termini, no té lògica.
Partint d’aquesta interpretació, la meva estratègia és senzilla (crec). I vull deixar molt clar que no estic suggerint ni molt menys aconsellant res a ningú. Continuar fixant-nos en empreses que tinguin un bon coixí en cash i poc o gens de deute. No tenir pressa per entrar i, tot i que comprem empreses en situacions financeres envejables, no esperar massa a recollir els beneficis. Ara mateix, jo no veig que el comprar i mantenir sigui una bona estratègia. I m’explico.
Quan vaig començar el blog, i tal i com diu l’advertència obligada a la columna de la dreta, la intenció era anar buscant gràfics on hi hagués un trencament i l’estratègia era mantenir la posició entre uns quants mesos i un any. A dia d’avui, no sabem què passarà en un any ni en sis mesos. Bé, això no ho sabem mai, però en la situació actual, crec que no és prudent posar els estalvis a la borsa i en un espai temporal massa llarg. No perquè no tornarà a pujar, que ho farà, sino perquè estic segur que hi haurà moments més propicis per a entrar amb aquesta perspectiva més a llarg termini. Consti que jo de value en tinc ben poc, però si ho fos, ara no compraria, sino que faria calaix. Degut a aquesta incertesa i a aquest convenciment de que resulta massa arriscat el buy and hold, vaig deixar d’anotar moviments, i tot i que la intenció primera era la d’anar monitoritzant compres amb aquest horitzó temporal, durant el que portem d’any, rarament estic aguantant posicions més de 4 setmanes i en la majoria de moviments actuo amb una mentalitat que s’apropa més a la del swingtrader del que normalment feia. Passo més temps intentant pensar què comprar i quan, que no pas quan haig de vendre. Crec que el mercat, en aquestes condicions, ens demana molta prudència i paciència. Condicions que d’altra banda sempre cal tenir presents, però avui encara més.
Prou Impostos de Successió a Catalunya (II).
Continuem amb la creuada contra els pirates. Aquesta setmana he rebut un mail amb el butlletí de l’associació per a la supressió de l’impost de successions. Poc a poc, el moviment va creixent, ja som més de 1300 persones enregistrades. La adreça del fòrum ha estat simplificada per tal de facilitar-ne la cerca i l’accés:
Segurament podriem esperar que el nombre de enregistrats fos més alt. No sé si és per la mandra de la gent a enregistrar-se o bé perquè una bona part del públic, sobretot majors de 50 anys, en bona part pertanyen a un sector de la població en què no utilitzen internet de forma majoritària. El que sí que podem fer és continuar donant a coneixer la iniciativa i intentar sumar-hi quanta més gent millor. El que no es podrà dir es que aquest col·lectiu no es mou. Aquí us deixo algunes de les propostes que s’han plantejat i s’han dut a terme:
-
una proposta d’anunci a la Vanguardia, a més d’innombrables cartes als directors a diversos mitjans escrits així com aparicions a la TV i a programes de ràdio.
Us animo a que continueu visitant www.NOsuccessions.org, a que us registreu si encara no ho heu fet, i sobretot, a que ho doneu a conèixer.
Ve un rebot? (II). My name is Woods.
Aquesta sí que és bona! Encara resultarà que no vaig errat del tot i comença un rebot. Què dic rebot! Recuperació del pols dels mercats, revifament de l’economia i la gent podrà tornar a vendre pisos i comprar pitxells (cantis)clivellats.
Vía Infectious Greed d’en Paul Kedrosky, ens fem ressò de l’efecte Tiger Woods. Evidentment, això no passa de ser un divertimento, i és per aquestes petites coses i l’afició a l’anàlisi de les dades que m’encanta llegir bolgs dels Estats Units.
El primer post, Bloomberg: Crisis Over – Tiger Woods is here, ens deixa aquesta captura de pantalla
El segon post d’Infectious Greed, More on the Tiger Woods economic upturn, ens deixa un infogràfic on ens mostra les conseqüències devastadores que ha tingut la inactivitat d’en Tiger Woods. Queda demostrat (científicament) doncs, que l’economia es recuperarà a l’octubre del 2009. Sí, ja sé que acabo de pronosticar un rebot a curt plaç però,un mes amunt, un any avall, em sembla que l’he encertat. Sempre i quan el nostre Tiger Woods no sigui el Real Madrid.
Ve un rebot?
Aquesta és la pregunta que ens estem fent molts. I aquest és un d’aquells posts de pitoniso que tanta mandra em fan i que normalment acabo sense encertar-ne ni una. Aniré exposant el que veig.
Com podeu veure al gràfic de dalt, en els darrers mínims (novembre i febrer) el macd ens marca divergència, tal i com he marcat. L’RSI, que m’he oblidat de marcar, també ens mostra divergència al marcar mínims creixents quan el preu els fa decreixents. Aquest gràfic però, caldrà que es confirmi al finalitzar la setmana.
En diari, tot i que no ho he marcat, també podem veure la divergència del macd respecte al preu, i com el macd s’està començant a girar. Caldrà que es confirmi en els propers dies. L’RSI en canvi, no ens marca divergència en diari.
I després tenim els índexs sectorials que ens marquen un 0-10, que vol dir que no n’hi ha cap que estigui per sobre de la MM de curt plaç. I ja tenim el dilema servit de si n’hem de fer cas i utilitzar-ho com a indicador contrari o bé no fer-li cas i donar-li temps per a que millorin aquests 10 índexs.
Parlo de sentiment contrari assumint que molts esperen un rebot. Alguns ja l’esperaven a començaments d’any, com un servidor, i bé, algún moment o altre s’haurà de donar. I a mi em fa pensar que es pot donar ara per la forma en que succeiria, després de marcar mínims de 12 anys al Dow, amb moltes empreses que han marcat mínims de 52 setmanes i ves a saber quants anys més, empreses d’altra banda i no fa tant símbol de la fortalesa del mercat, com GE i les grans entitats bancàries (WFC, C, BAC), fet que ho interpreto com un cop directe al fetge i a la psique de l’inversor -que no especulador, però també- mitjà.
Bé, a tot això, com sempre, ja pot començar a fer tot el contrari, i si erro amb les sensacions que em dóna el mercat, les clatellades seran merescudes -però sense passar-se, eh?-. I no està malament tenir sempre present que un moviment fallit és molt probable que vagi seguit d’una correcció violenta.
Resum setmanal. 16 de febrer 2009.
Tornem-hi amb el blog després d’uns dies de silenci. Tancaments dels índexs el divendres passat:
- S&P500: 826.84 (-41.76) -4.81%
- INDU: 7850.41 (-430.18 ) -5.20%
- Nasdaq Comp.: 1,534.36 (-57.35) -3.60%
Amb aquests moviments en setmanal, i si mireu els gràfics (en diari s’aprecia amb més claretat) es pot veure que estem tocant la zona de suport del moviment lateral que venen fent des de fa uns 2 mesos. El Dow Jones és qui ens mostra una estructura més deteriorada. En diari, el divendres va donar-nos el tancament més baix des del 20 de novembre, dia que va tancar en 7552. Per contra, el Nasdaq és qui ens mostra una estructura més forta dels tres, amb unes quantes sessions ballant amb la MM50 en diari. A tot això, cal estar alerta. Ja sé que ho dic en cada resum, però la situació és aquesta.
Tafanejant la blogosfera.
- Una de les (moltes) raons per les quals hem arribat fins on hem arribat, la trobem gràcies a Invercat via el seu nou projecte Diredin.
- Michael Moore ataca de nou. Està cercant col·laboradors entre els empleats de la banca per a demostrar que el bailout és la major estafa que s’ha comès als EUA. Aquí.
- Excel·lent sèrie de 9 vídeos que trobem via Investorsconundrum on ens dóna l’enllaç a un curs sobre derivats impartit per el prof. Xavier Puig de la UPF.
- Un post que m’ha fet molta gràcia i que val la pena llegir-lo. Als qui us agradi el basket, recordareu el primer any d’en Pau Gasol a la NBA. A Memphis, va coincidir amb un altre rookie, en Shane Battier, amb qui es veu que es vàren fer amics. Donava la impressió de ser un noi senzill, no era especialmet talentós, però era un jugador que treballava per l’equip. Humil en el camp i fora, per les declaracions que feia, sabedor de que no anava camí de ser un All Star, però que podia fer-se un lloc en la NBA i fins i tot ser una peça important en l’equip. Via Traderfeed, trobem un enllaç a un reportatge que li dedica el New York Times, i el post que li fa en Brett Steenbarger a TraderFeed, extrapolant les qualitats esportives que li han permès fer-se un lloc, en les qualitats que s’han de tenir per enfrontar-se al mercat i trobar-hi el nostre lloc.
- Aquesta dimarts GM i Chrysler han de presentar els seus plans de viabilitat al govern dels EUA. Bé, fins a dimarts tenen de temps. La rumorologia ja ha començat a correr, i trobem opinions per a tots els gustos. Des d’ un possible Chapter 11 fins al “too big to fail” que opinen des de 24/7WallSt.
- S&P500 Q4 Earnings Collapse, via The Big Picture.
Resum setmanal. 26 gener 2008.
Continuem amb els resums setmanals. El resum anterior, el vaig fer a principis d’any, amb data de 2 de gener. En aquell resum apuntava que els gràfics estaven posicionats per a que es donés un rebot. El resultat ja el sabem tots, i de fet, els gràfics que esmentava es vàren deteriorar la mateixa setmana en que ho publicava. JINX!! De moment considero el moviment a curt termini dels índexs de lateral dins la baixista, amb un recorregut d’entre el 15 i 20%, però compte perquè ens trobem prop dels nivells de suport. Repassem els tancaments dels índexs:
- NASDAQ: 1477.29 Ch.-52.04 (-3.40%)
- S&P: 831.95 Ch.-18.17 (-2.14%)
- DOW: 8077.56 Ch.-203.66 (-2.46%)
El VIX va tancar divendres prop dels mínims de la setmana, a 47.27 (Op 50.12, Hi 57.36, Lo 46.15). Continuant amb el Price/Dividend Ratio, disposem de les dades del Yield amb data 31/12. Amb el tancament de divendres, ens dóna un Price/Dividend Ratio de 25.51.
La Xina. Avui vull parla del trencaclosques que és la Xina. Un país, diuen, cridat a ser la propera potència mundial, tot i que hi ha qui té els seus dubtes i que li queda un camí molt llarg per endavant. Que serà -és- una de les potències mundials, no hi ha qui ho discuteixi. Que serà la propera potència mundial, està per veure. Segons les dades que disposem la resta del món, la Xina està creixent, tot i que es veu afectada per la crisi, passant d’un creixement de dos dígits a un creixement d’un dígit, que ja el voldriem nosaltres i la meitat del món. Ara, al tractar-se d’un país comunista, i una dictadura al cap i a la fi, les dades que ens arriben del govern xinès fa que ens les haguem d’agafar amb pinzes. No ho sé, la veritat és que es tracta d’un tema en el que obtenir un altre tipus de dades és complicat, tret de parlar amb coneguts que treballin a Xina o mirar blogs de gent que hi estigui visquent. Un altre indicador, que ens pot resultar de certa utilitat és comprovar si Xina continua comprant deute americà. Ho podem anar monitoritzant en aquesta pàgina del Treasury. Si mireu l’últim informe, publicat el 16 de gener i que correspon a la posició en el mes de novembre, podrem veure com ha augmentat el deute comprat per els xinesos respecte a novembre del 2007.
Deixem els Xinesos i tornem als Estats Units. Per als qui inverteixen en companyies americanes i el primer que miren no és el gràfic, es poden trobar amb el handicap de no saber de primera mà com està evolucionant l’economia al carrer. Bé, sempre tenim la blogosfera, que és una gran ajuda, però ens és més difícil saber si la gent està deixant de gastar més al Macdonald’s o al Starbucks. Desde Geezeo ens faciliten el MainStreet Spending Index, un índex curiós i amb dades mensuals sobre la despesa mitja en unes quantes companyies.
Abans de que quebrés Lehman Brothers, des d’Investorsconundrum ens parlava d’en David Einhorn en diversos post i ens posava algun vídeo on explicava perquè estava baixista en Lehman. Bé, el seus tres fons han perdut un -22.7%, -20.8 i un -16.5%. Des de 1996, és el primer any que els seus fons perden diner. Tot i aquest encert en Lehman, també tenia una posició short a VOW quan hi va haver el mega short squeeze o la mare de tots els tancaments de curts. Podeu accedir aquí a la carta que va enviar als seus clients amb data de 20 de gener. Està en un arxiu comprimit i en format pdf.
Finalment, si no sabeu què faran els mercats, sempre podeu escoltar què sona al Billboard Top 100.
La vida és breu. Gaudeix-la.
No es tracta de cap nova campanya publicitària als autobusos, tot i que ben bé podria ser-ho. Sinó que això és el que pensa Andrew Lahde, ex-gestor d’un petit Hedge Fund californià i una mica hippie, a jutjar per l’última part de la seva carta. Aquest gestor, que va aconseguir retorns propers al 1000% durant el 2007 gràcies a l’esclat de les subprime, al setembre de l’any passat va decidir tancar el Hedge Fund i retirar-se, donant a conèixer aquesta decisió a través d’aquesta carta , amb data de 18 d’octubre, i que us copio tot seguit. Jo de gran vull ser com ell!
Today I write not to gloat. Given the pain that nearly everyone is experiencing, that would be entirely inappropriate. Nor am I writing to make further predictions, as most of my forecasts in previous letters have unfolded or are in the process of unfolding. Instead, I am writing to say goodbye.
Recently, on the front page of Section C of the Wall Street Journal, a hedge fund manager who was also closing up shop (a $300 million fund), was quoted as saying, “What I have learned about the hedge fund business is that I hate it.” I could not agree more with that statement. I was in this game for the money. The low hanging fruit, i.e. idiots whose parents paid for prep school, Yale, and then the Harvard MBA, was there for the taking. These people who were (often) truly not worthy of the education they received (or supposedly received) rose to the top of companies such as AIG, Bear Stearns and Lehman Brothers and all levels of our government. All of this behavior supporting the Aristocracy, only ended up making it easier for me to find people stupid enough to take the other side of my trades. God bless America.
There are far too many people for me to sincerely thank for my success. However, I do not want to sound like a Hollywood actor accepting an award. The money was reward enough. Furthermore, the endless list those deserving thanks know who they are.
I will no longer manage money for other people or institutions. I have enough of my own wealth to manage. Some people, who think they have arrived at a reasonable estimate of my net worth, might be surprised that I would call it quits with such a small war chest. That is fine; I am content with my rewards. Moreover, I will let others try to amass nine, ten or eleven figure net worths. Meanwhile, their lives suck. Appointments back to back, booked solid for the next three months, they look forward to their two week vacation in January during which they will likely be glued to their Blackberries or other such devices. What is the point? They will all be forgotten in fifty years anyway. Steve Balmer, Steven Cohen, and Larry Ellison will all be forgotten. I do not understand the legacy thing. Nearly everyone will be forgotten. Give up on leaving your mark. Throw the Blackberry away and enjoy life.
So this is it. With all due respect, I am dropping out. Please do not expect any type of reply to emails or voicemails within normal time frames or at all. Andy Springer and his company will be handling the dissolution of the fund. And don’t worry about my employees, they were always employed by Mr. Springer’s company and only one (who has been well-rewarded) will lose his job.
I have no interest in any deals in which anyone would like me to participate. I truly do not have a strong opinion about any market right now, other than to say that things will continue to get worse for some time, probably years. I am content sitting on the sidelines and waiting. After all, sitting and waiting is how we made money from the subprime debacle. I now have time to repair my health, which was destroyed by the stress I layered onto myself over the past two years, as well as my entire life — where I had to compete for spaces in universities and graduate schools, jobs and assets under management — with those who had all the advantages (rich parents) that I did not. May meritocracy be part of a new form of government, which needs to be established.
On the issue of the U.S. Government, I would like to make a modest proposal. First, I point out the obvious flaws, whereby legislation was repeatedly brought forth to Congress over the past eight years, which would have reigned in the predatory lending practices of now mostly defunct institutions. These institutions regularly filled the coffers of both parties in return for voting down all of this legislation designed to protect the common citizen. This is an outrage, yet no one seems to know or care about it. Since Thomas Jefferson and Adam Smith passed, I would argue that there has been a dearth of worthy philosophers in this country, at least ones focused on improving government. Capitalism worked for two hundred years, but times change, and systems become corrupt. George Soros, a man of staggering wealth, has stated that he would like to be remembered as a philosopher. My suggestion is that this great man start and sponsor a forum for great minds to come together to create a new system of government that truly represents the common man’s interest, while at the same time creating rewards great enough to attract the best and brightest minds to serve in government roles without having to rely on corruption to further their interests or lifestyles. This forum could be similar to the one used to create the operating system, Linux, which competes with Microsoft’s near monopoly. I believe there is an answer, but for now the system is clearly broken.
Lastly, while I still have an audience, I would like to bring attention to an alternative food and energy source. You won’t see it included in BP’s, “Feel good. We are working on sustainable solutions,” television commercials, nor is it mentioned in ADM’s similar commercials. But hemp has been used for at least 5,000 years for cloth and food, as well as just about everything that is produced from petroleum products. Hemp is not marijuana and vice versa. Hemp is the male plant and it grows like a weed, hence the slang term. The original American flag was made of hemp fiber and our Constitution was printed on paper made of hemp. It was used as recently as World War II by the U.S. Government, and then promptly made illegal after the war was won. At a time when rhetoric is flying about becoming more self-sufficient in terms of energy, why is it illegal to grow this plant in this country? Ah, the female. The evil female plant — marijuana. It gets you high, it makes you laugh, it does not produce a hangover. Unlike alcohol, it does not result in bar fights or wife beating. So, why is this innocuous plant illegal? Is it a gateway drug? No, that would be alcohol, which is so heavily advertised in this country. My only conclusion as to why it is illegal, is that Corporate America, which owns Congress, would rather sell you Paxil, Zoloft, Xanax and other additive drugs, than allow you to grow a plant in your home without some of the profits going into their coffers. This policy is ludicrous. It has surely contributed to our dependency on foreign energy sources. Our policies have other countries literally laughing at our stupidity, most notably Canada, as well as several European nations (both Eastern and Western). You would not know this by paying attention to U.S. media sources though, as they tend not to elaborate on who is laughing at the United States this week. Please people, let’s stop the rhetoric and start thinking about how we can truly become self-sufficient.
With that I say good-bye and good luck.
All the best,
Andrew Lahde
Entrevista a George Soros al MIT
Us deixo una entrevista a George Soros feta al MIT el 28 d’octubre del 2008. Podeu trobar-la també al següent link:
http://mitworld.mit.edu/video/633
Satyam Computer Services. L’Enron Indi.
Aquest és el gràfic de Satyam Computer Services (SAY) a data d’ahir, empresa india de software que cotitza com a ADR al NYSE. Almenys hi cotitzava fins al dia d’avui. Ha estat suspesa de cotització a primera hora per frau comptable, degut a les declaracions del seu president en les que admitia que han inflat els comptes amb 1B i escaig de $ en cash ia d’altres actius. A dia d’ahir, segons yahoo finance, SAY capitalitzava a 3.15B, tenia 1.15B en cash (3.419 per share) i un eps de 1.22. Segons les dades de yahoo, abans de fer-se efectiva la suspensió ha cotitzat com a mínim a 0.82$ (-91.23%).
Mike Davies, a London-based spokesman for Satyam’s external auditor PricewaterhouseCoopers, also said the accounting firm will issue a statement later. Extret d’aquí
Tinc curiositat per veure què diuen. A mi em costa de creure que un forat de 1.300M d’€ pugui passar desapercebut, sobretot per a persones en les que la seva feina consisteix precisament en això. Veig en un article, i no és conya, que Satyam és una paraula que en sànscrit significa “Veritat”. Que catxondos aquests indis. Clar, que si s’anomenés Frau D. Computer Services, ningú voldria els seus serveis ni li comprarien accions… a no ser que fos alemana i fes cantonades.
La vela vermella del gràfic que va de 12.5 a 5$ sembla que va venir causada per l’anunci l’intenció d’adquirir una companyia d’infraestructures, que més tard va ser rebutjada. No sé pas què fa una companyia de software comprant una d’infraestructures, però a aquestes alçades, ja n’hem vist de tots colors. El fet però, és que com moltes de les companyies d’India, es tracta d’una companyia controlada per una família, i que suposo, es volien expandir com fos i per on fos, com si haguéssin de prendre part en una carrera esbojarrada per veure qui aconsegueix amassar més fortuna.
Més enllà de la pobra gent que s’hagi quedat enganxada, aquest cas malhauradament suma encara més desconfiança envers els mercats, després dels bancs, agències de ràting, cas Madoff, etc., i afectarà especialment a les empreses de països emergents.
Actualització 8 gener 2009
Via Infectious Greed trobo la carta en la que presenta la seva dimissió el Sr. Raju, president de Satyam. En ella explica com s’ha arribat fins aquí, bàsicament creant una pilota que davant les proporcions que ha acabat agafant, s’ho ha endut tot per davant, i l’explicació sobre l’intent de comprar Maytas, la companyia d’infraestructures que esmento més amunt, com a darrer intent de convertir els actius ficticis en actius reals.
-
Traductor
-
FeedBurner
-
Blog Stats
-
-
Comentaris Recents
