Pastaboniato. Resum setmanal 19 setembre 08.

Així m’he quedat, de pastaboniato i amb cara de no entendre res. Volia titular aquest resum setmanal amb “La setmana que vàrem aprendre a pronunciar Lehman Brothers”, però ni Lehmans ni Morgans ni Merrills ni AIG’s ni sa padrina. Pastaboniato per a tot déu. I estic seguríssim que si alguna cosa es recordarà d’aquesta setmana serà la fallida de Lehman i els rescats de Merril i sobretot d’AIG. La injecció de diners més bèstia que mai hi ha hagut, i també la creació de no-sé-quin-organisme per a absorvir el merder que han creat i escampat -ho sento però només m’he llegit els titulars d’aquesta info-. Ara m’hi posaré a veure de què va la cosa. 

Aquí teniu un enllaç per a fer-vos una idea.

 Bé, la cosa està clara de què va: la cosa va de socialitzar les pèrdues de la banca a través del diner públic, és a dir, dels impostos que paga qualsevol Average Joe als Estats Units. La paradoxa de l’intervencionisme en el pais menys intervencionista.  I si algú té la temptació de pensar “que es fotin els americans” , que pari el carro, perquè de moment en Zapatero va dir l’altre dia que prendran mesures similars per ajudar al sector de la construcció. I si convé i, sobretot, si poden -si els hi queden diners a la caixa-, faran el mateix amb les caixes i els bancs. Senyores i senyors, a pagar-los-hi de la nostra butxaca, als pobres desvalguts.

El cas és que en Henry Paulson, el US Treasury Secretary, ha deixat clar que la crisi l’estan pagant els ciutadans americans amb els diners dels seus impostos, però que la alternativa era pitjor. Suposava deixar alguns actius sense liquidesa, és a dir, sense valor, a més de posar en perill els estalvis i els plans de pensió de gran part de la població americana. Els anomenats 401K, que venen a ser els plans de pensió que utilitzen allà, en forma de part del salari que directament els hi va al compte del pla, amb aplaçament d’impostos sobre aquests diners destinats al 401K. Doncs bé, és força comú que aquests diners s’inverteixin en part en accions, que poden ser de la mateixa empresa en la que es treballa o de qualsevol altra, a més de renda fixa i altres tipus d’inversió. Aquest és el diner que disposaran per a la jubilació. I els darrers dies, amb les caigudes del mercat, he llegit molts comentaris en fòrums dels EEUU i en videos de pàgines financeres on els americans estàven molt preocupats pel dany que estàven rebent en els seus comptes del 401K.

Personalment, crec que s’havia d’intervenir d’una manera radical per a intentar posar ordre en una situació excepcional i complicadíssima. És el que s’ha fet, i no tinc ni idea si serà el principi de la solució o serà la solució. Opto per creure’m la primera opció. Però el què també caldria fer és exigir responsabilitats als nivells més alts. No crec que el plantejament de rescat i oblit sigui moralment correcte. Al cap i a la fi, s’està incentivant a fer bestieses.

Vosaltres feu, enriquiu-se (i enriquiu-nos), si convé emmerdeu, que després ja obrirem l’erari i mostrarem el posat seriós. Ja fan bé els Americans de dir “In God We Trust”, perquè si han de creure en segons quins dirigents, malament rai.

Aquest és el trist missatge que ens estan donant els polítics. I no em refereixo a Amèrica només. Aquí hi ha hagut responsabilitats per a tothom. Qui va crear productes infumables qui els va comercialitzar i qui els va comprar.

Tornant al resum setmanal pur i dur, veiem com han tancat els Índexs:

• Nasdaq Composite: Cl. 2,273.90 Chg. +12.63 (+0.56%)
• Dow jones Industrial Average: Cl. 11,388.44 Chg. -33.55 (-0.29%)
• S&P 500: Cl. 1255.08 Chg. +3.38 (+0.27%)

 Doncs sí, després de les batzegades que hem tingut durant la setmana, el NASDAQ i l’S&P500 han tancat en positiu, i el DOW ha tancat en negatiu per què és més xulo que un vuit i no li ha donat la gana. La saviesa popular, molt controvertida ella, de tant en tant ens dóna autèntiques lliçons de sentit comú. Els catalans solem dir allò de “qui l’entengui, que el compri”. Doncs en aquestes estic jo. No moc un dit, no només per fer cas a la saviesa popular, sino també perquè el sistema em diu que no estigui dins. A dia d’avui ha tancat per sobre la MM30 només el NC -Consumer Goods-, seguit, però tancant per sota la MM30 per el HC???….doncs no. El FN -Financials-, animat per les mesures que ha pres el govern americà i la prohibició de posar-s’hi curt.

A part d’això, els gràfics d’stocks que tinc en vigilància, tot i les pujades de la última sessió i mitja encara no han millorat respecte a la setmana passada, tret d’algún cas molt puntual. Amb el pas d’aquesta setmana, encara han accentuat el deterioramentque ens venien mostrant. Si hi han hagut pujades, en setmanal han estat dèbils i a costa d’un RSI que puja i en la majoria de casos ens deixa poc terreny per a recórrer a l’alça. Això en els sectors del Health Care (HC) i Consumer Goods (NC) que anomenava la setmana passada. La sensació que em dóna és que al menys s’ha evitat una debacle, i tot i que els Índexs tenen recorregut per dalt, encara estem en tendència baixista i em sembla que va per a llarg. Us penjo uns gràfics del nasdaq, dow jones i S&P. Cliqueu sobre ells per a ampliar-los.

   

 

 

Bon cap de setmana i que descanseu.