Alguns consells per al nou President.

Trobo aquest video via Infectious Greed, blog d’en Paul Kedrosky, una conferència d’en Juan Enríquez d’una mitja hora de duració. Està en anglès, s’entèn bé, i a l’enllaç de Pop!Tech, sota el video podeu trobar un pdf i descargar-vos-el amb totes les diapositives de la presentació. És el primer cop que en sé res d’aquest senyor, i ha estat una agradable troballa. Entre moltes d’altres coses, és expert en situacions financeres de crisi i reestructuració.

A la introducció del vídeo, fa un resum de com hem arribat fins aquí. Tot i que, qui més qui menys, ja ha tingut ocasió de veure vídeos i llegir posts on s’explica de forma prou entenedora què ha passat per a què és desencadenes aquesta crisi global, ho explica de forma molt amena i amb senzillesa.  Després, ens dóna el seu punt de vista i ennumera 10 possibles accions que el proper president hauria de considerar aplicar:

1. We have to save the dollar (AAA rating in jeopardy)

2. We have to fundamentally and brutally restructure debt

3. All entitlements are fair game.  To begin with…

    a. If you are 60 to 65 you probably just lost a big chunk of your nest egg. (We don’t want anything from you)

    b. If you are 55 to 60, we need two more years’ work from you

    c. 55 and under, we need three or four more years from you

4. Cut back military by 2% per year for ten years

5. Cap medical costs at 18% GNP (going to be a cat fight, but we need to have it)

6. We have to triage our support for companies (don’t attempt to save dying whales)

7. The program has to be bipartisan.  It has to make both Dems and Repubs unhappy

8. Simplify and broadly apply Sarbanes Oxley – apply it to government, apply it to hedge funds

9. We will invest in growing start up companies (which create the most jobs – this is where the economy is growing)

10. We will treat education as a varsity sport (and continue to recruit foreign PhDs)

 


Juan Enriquez (2008) Pop!Tech Pop!Cast from PopTech on Vimeo.

Teories conspiratòries o els Ameros (dels collons).

Els americans són molt donats a les teories conspiratòries. Que si tal o qual va matar a Kennedy. Que si l’Elvis està viu i el van veure a l’aeroport de Pittsburg, vestit d’incògnit. Que si el dolar desapareixerà i serà substituit per una altra moneda…

Sobre qui va matar a en Kennedy, no us en puc dir res. Sobre les altres dues qüestions sí.

El dolar desapareixerà i sera substituït per l’Amero. L’Ameroquèeee?? Doncs sí, ho acabo de veure en un vídeo que corre per la xarxa. I ho diu un senyor a mig camí entre el Rappel -sense ulleres i sense grenyes- i el tio aquell del gotelé que sortia a la tele. 

Aquest senyor no va nèixer a Reus.

Per als descreguts, aquest senyor ens diu que ja han començat a enviar ameros als xinesos, perquè clar, tenen moltes reserves en dolars i els hi estan canviant per Ameros. A més, en un d’aquests enviaments ultrasecrets, el senyor Hal Turner aquest, que així s’anomena el subjecte en qüestió, es va colar per allà i quan els polis que vigilaven l’enviament estàven mirant el partit del Barça, es va fer amb una d’aquestes monedes. Com tothom sap, és més còmode enviar monedes que bitllets. Doncs això, l’intrèpid sr. Turner els hi va birlar una moneda d’aquestes i ara ens l’ensenya a la resta del món, posant-nos en alerta. Una tasca ben lloable la d’aquest Turner si no fos perquè és un racista ultradretà que sembla que l’hagin tret de la pel·lícula “Arde Mississipi“.

Sobre l’altra qüestió, us puc dir que l’Elvis està viu, però no està a l’aeroport de Pittsburg. Està a l’Ajuntament de Reus. 

(Aquest post el tenia guardat amb la resta de drafts, i no tenia intenció de publicar-lo, perquè creia que no val la pena. Encara crec que és una estupidesa fer perdre el temps a la gent amb això, però com que he vist en diversos comentaris a altres blogs gent que fa referència a aquest tema, donant a entendre que és una possibilitat real, doncs m’he decidit a publicar-ho. Els Ameros, seria la hipotètica moneda d’una unió monetària entre els  països de la NAFTA: USA, Mèxic i Canadà, tipus euro. Tal i com podeu veure a la wikipèdia, hi ha un senyor que entre d’altres coses, es dedica a dissenyar sèries d’aquestes monedes per tal d’alertar, conscienciar i evitar aquest hipotètic canvi de moneda. Paradoxalment, el tal Turner és molt possible que li hagi adquirit la moneda del vídeo a ell.)

Breaking news. El 19 d’octubre de 1987 la borsa s’enfonsarà.

Estic disfrutant com un enano. Porto una hora bucejant en el fons de la hemeroteca de la Vanguardia, mirant notícies velles. El fons, l’han obert i han digitalitzat les pàgines de les edicions dels darrers 127 anys. Ara estic amb el crash del 87, guardant-me les pàgines que més m’agraden en pdf. Després aniré a la del 29. Per a qui estigui ociós, li recomano fer aquest exercici. Aquí us deixo el link a la hemeroteca de la Vanguardia.

Raresa en temps de crash

Aquest post només l’escric per mostrar-vos un xart curiós en els temps que corren. Jo no hi tinc cap posició, ni en penso fer un seguiment a la pàgina de moviments, però sí que em pica la curiositat veure com evolucionarà, perquè es tracta d’un xart, que si el mires, sembla que aquest octubre hagi estat gairebé un mes com qualsevol altre. I a més, pertany a un sector com el Financial.

Estarem d’acord que el sector financer als Estats Units i arreu, és un sector en el que no ens posicionariem llargs a priori. Bé, aquí hi ha tant a discutir com tantes aproximacions hi ha a la borsa, és a dir, tants caps, tants barrets. Però el sector financer americà, d’entrada ens fa estarrufar les celles, i sota la meva aproximació, no m´hi posicionaria. Xart del sector financer:

 

Doncs dins del sector financer, trobem tots aquests indexs. No me’ls he mirat tots, però estan pansits. I el xart en qüestió està englobada en els següents índexs:  FINANCIAL —-> INSURANCE —-> NONLIFE INSURANCE —–> INSURANCE BROKERS. Si voleu veure cadascún dels xarts de cada sector, els podeu trobar en aquesta pàg. d’StockCharts. I el gràfic d’Insurance brokers està així.

Amb aquests quadres, no esperes trobar gaire cosa. De fet, només es pot esperar per a que es reboti i posar-se curt quan s’esgoti el rebot. Però la raresa, -no ho sé si n’hi ha cap més, m’he topat amb aquesta mirant les companyies rising on unusual volume-, la raresa deia, l’he trobada amb LPHI.

 

No es pot dir que l’octubre hagi estat un mes normal per la vela d’ara fa tres setmanes i la llargària de la metxa d’aquesta setmana, però és un gràfic que crec que es mereix que se’l segueixi, encara que només sigui per curiositat, per la fortalesa que està demostrant en aquests dies i pel volum que ha mogut. I perquè aquests gràfics, a dia d’avui són molt escassos. En condicions normals de mercat, si trenca els màxims anteriors, que són històrics, no dubtaria a entrar-hi. Aquests els va marcar fa més d’un any a 41.79.  Si posem per cas, hi ha un rebot, rebotet, rally de final d’any o el que sigui, jo parteixo de la premissa de que el mercat està escàs de diner, que és el que el mou. I que el diner es mourà a blue xips més que a txitxarros. Bé, aquesta empresa no és un txitxarro, però tampoc és un blue xip. O almenys, no és una de les empreses que tothom coneix. Doncs si trenqués, em fixaria més en la MM10 que en la de 30. I un ull en cadascun dels indexs anteriors per veure quan s’esgota el rebot -si n’hi hagués-.

Bé, repeteixo que jo no hi entraré, tot i que m’he animat a escriure com si hi hagués d’entrar. La veritat és que amb aquesta volatilitat, no en tinc ni idea de com pot respondre el gràfic. Per començar, hauria de trencar màxims.

Aquest cap de setmana em miraré com té els números i quines històries hi ha al darrera. Ja aviso però que com que servidor, en qüestió de mirar els comptes i l’ AF és limitadet, i per tant, si em cenyís a aquesta anàlisi me les colarien per tot arreu, doncs això. Mirar els números ho faig sempre, però no li dono gaire importància a no ser que hi hagi alguna cosa que canti de forma flagrant, com ara molt deute i poca caixa. Aquests casos flagrants em serveixen per estar alerta, però les decisions me les marca el gràfic. No es tracta de què és millor o pitjor, sino de què entens millor o pitjor.

Efectes colaterals al Crash.

Avui he vist que el NASDAQ ha suspès temporalment la regla del dólar, segons la qual una empresa llistada al NASDAQ no pot cotitzar durant més de 30 dies amb un preu de tancament per sota d’un dolar. Clicant al següent enllaç, podreu accedir al pdf a través del qual s’anuncia aquesta mesura.

El Nasdaq suspen temporalment la regla d’1$ minimum bid price.

 Aquesta mesura només afecta a txitxarros, empreses que per regla general perden diners o estan molt endeutades. O ambdues coses. Per alguna cosa cotitzen a aquets preus. Com deia, quan una empresa cotitza per sota d’1$ durant 30 dies (trading days) consecutius, és a dir, quan s’incompleix aquesta regla, a l’empresa en qüestió li envien un requerimet en el qual li comuniquen que té 90 dies

 

 

hàbils per a recuperar la cotització per sobre d’1$, i mantenir-la -sempre amb preus de tancament- durant 10 dies hàbils consecutius. Doncs bé, aquesta regla, que només afecta a txitxarros, pot acabar de diverses maneres:

1. Recuperant el preu per sobre d’1$ i mantenir-lo durant 10 dies consecutius.
2. Fent un contrasplit (reverse split), per a mantenir-se llistats en el NASDAQ.
3. Desllistant-se del NASDAQ i entrant en un mercat menor (OTC, Pink Sheets).

Les dues últimes possibilitats solen ser perjudicials per a l’accionista. I les tres són perjudicials per a la salut. Però qui compra accions d’aquest tipus d’empreses, ja sap a què s’exposa.

Bé, doncs aquesta notícia m’ha cridat l’atenció perquè si bé és una mesura que en principi no em fa fred ni calor -la informació que més m’interessa està en el xart-, sí que m’ha fet pensar en el nombre d’empreses que en el darrer mes hauran caigut per sota d’1$. No sé el nombre ni m’he molestat a buscar-lo, però deu ser prou considerable. Perquè si el NASDAQ s’ha pres la molèstia d’anular temporalment aquest requeriment, n´hi deu haver un bon grapat. I això no els hi interessa. El veure reduït el nombre de cotitzades, significa també perdre una part d’ingressos. No sé si molt o poc, però deu ser la suficient per a tenir-la en compte. Per cert, també queda anulada, tal i com podeu veure al pdf, el requeriment que exigeix tenir una capitalització mínima, que ara no sé quina és. Aquests requeriments no tornaran a ser efectius fins al dilluns, 20 de gener del 2009.

Per acabar, i canviant de tema, us recomano aquest post d’Investorsconundrum on hi ha penjat una entrevista a en Jim Rogers. Molt bona i molt radical el que diu. Els subtítuls també són molt bons.

Article d’en Warren Buffett al NYTimes.

A data d’ahir, dia 16, el NYTimes publica un article d’en Warren Buffett. Podeu accedir-hi clicant en el següent enllaç

Buy American. I am.

En ell, l’oracle d’Omaha -val, no cola que va néixer a Reus-, afirma que està comprant accions d’empreses americanes, quan fins ara en actius americans només tenia bonos estatals. I a més, creu que si continua trobant preus atractius com els que hi ha ara, probablement acabarà tenint el 100% de la seva cartera d’inversions en accions d’empreses americanes.

 

 

Cal puntualitzar que està parlant en tot moment de les seves inversions personals, i no de les que fa a través del seu holding Berkshire Hathaway.

En aquest extracte del seu article repeteix, un cop més, què el mou a comprar i sota quines expectatives compra:

 

A simple rule dictates my buying: Be fearful when others are greedy, and be greedy when others are fearful. And most certainly, fear is now widespread, gripping even seasoned investors. To be sure, investors are right to be wary of highly leveraged entities or businesses in weak competitive positions. But fears regarding the long-term prosperity of the nation’s many sound companies make no sense. These businesses will indeed suffer earnings hiccups, as they always have. But most major companies will be setting new profit records 5, 10 and 20 years from now.

Let me be clear on one point: I can’t predict the short-term movements of the stock market. I haven’t the faintest idea as to whether stocks will be higher or lower a month — or a year — from now. What is likely, however, is that the market will move higher, perhaps substantially so, well before either sentiment or the economy turns up. So if you wait for the robins, spring will be over.

 

Unes línies mestres que tots els que ens hem interessat per la figura d’aquest senyor ens sabem de memòria i que, en el meu cas, hi vaig intentar aprofundir una mica l’any passat llegint-me el llibre Buffettologia, escrit per Mary Buffett, ex-nora d’en Warren. Si el llibre interessa a algú, el teniu en castellà i es troba amb facilitat. Si el voleu en anglès, a Amazon el trobareu molt bé de preu, i encara més si teniu que comprar algún altre llibre i ho demaneu que us ho envïin en una única comanda.

En resum doncs, en Warren Buffett ja comença a trobar empreses a preus atractius i, si no recordo malament, per a ell preus atractius són els que a la llarga et reportaran uns beneficis anualitzats de l’ordre del 10-12% com a mínim ( si m’estic errant, corregiu-me). Això sí, per a veure aquests retorns cal comprar i gestionar amb una mentalitat de value investing pura i dura. I com veieu, aquest no és el cas del blog. Així doncs, cal tenir clar que és el moment de comprar si s’opera des d’aquesta aproximació. I cal ser curós escollint les empreses en les que s’entra com a accionista (sota aquesta gestió de cartera, no es compra, s’entra a formar part de l’empresa).

Per finalitzar, també cal saber que en Warren Buffett sempre partirà amb un cert avantatge sobre la resta de mortals. I és que el seu principal actiu no són els diners que té -és l’home més ric del món, o un dels més rics del món, tot i les baixades de la borsa-. El seu principal actiu és el seu nom i la seva reputació.

Arriben els taurons!

 

No es pas que hi torni a haver taurons a les platges de Tarragona, sinó que segons llegeixo a El Economista Philip A. Falcone s’ha posicionat a la baixa en el Santander, BBVA i el Banco Popular. Bé, no és que s’hi hagi posicionat ara, sino que va començar a posicionar-se a la baixa a mitjans setembre. I no és l’únic que hi ha entrat.  No li podrem negar que no hagi brodat el timing. Tot i que, almenys tenim un Banc d’Espanya, que deu ser de les poques institucions serioses i prudents d’aquest estat, que ha evitat que es fessin més bestieses de les que s’han fet, que no són poques, la lògica d’aquest senyor suposo que ha estat la següent:

 

-La banca mundial s’està enfonsant.  Tota? Tota no. En un racó de món hi ha un llogaret on encara resisteix.

-Tenen una poció màgica?

-No. Tenen una crisi immobiliaria que no se la treuran en anys. A més el pes de la construcció en el PIB espanyol era una aberració. I durant els anys de vi i roses, han estat més ocupats en comprar i vendre i endeutar-se que no pas en diversificar l’economia. I ara l’atur els hi està creixent de forma alarmant. El consum està decaient com a tot arreu. I han donat moltes hipoteques a 30 anys i més quan els tipus estaven baixos. I ara puja l’euribor. I l’any que ve als bancs els hi comença a vèncer els deutes que van adquirir a l’estranger per a finançar la bombolla immobiliaria i les compres desorbitades de les constructores, i ….

 

Philip A. Falcone, tauró financer que, com tothom sap, va nèixer a Reus.

…i va veure que tot i que els bancs espanyols, en bona mesura havien evitat els actius tòxics que des d’EUA s’han escampat arreu, els mateixos bancs espanyols s’havien fabricat els seus propis actius tòxics. Perquè un actiu tòxic no és un senyor de Vandellòs que no pot estar-se quiet. Un actiu tòxic és tòxic perquè no es pot vendre per el preu que t’ha costat. De fet ni es pot vendre a un preu aproximat al que vas pagar. Si a vostè aquest actiu li regalen a preu zero, llavors ja no serà tòxic, perquè per poc que en tragués, ja hi guanyaria. Doncs això, els bancs espanyols han finançat una serie d’operacions i no han filat prim. No és per a que hi hagi una quebra generalitzada, en condicions normals, però no han fet bon negoci. I ara resulta que no estem en condicions normals perquè hi ha una crisi de confiança. I en comptes de subprime, tenim un femer.

El Crash d’octubre del 2008.

Xart setmanal de l’S&P500, 10 anys.

Avui, dijous 9 d’octubre de 2008 el S&P ha baixat un -7.62%, perdent 75 punts d’una tacada. El Dow, n’ha perdut 678.91, baixant un -7.33%. Potser no veurem un dilluns negre, com al 87, però estem davant un goteig a la baixa -tot i que el terme goteig és massa suau-, molt consistent, i sense cap rebot que es pugui considerar. De moment tenim un octubre més per engrandir la llegenda de l’Efecte Mark Twain.

Estar més de 15 minuts dins del mercat és de bojos. Si bé jo no utilitzo el day trading, sí que tinc el costum de llegir fòrums on hi ha gent que normalmet fa moviments diaris. Creieu-me que quan veig a aquesta gent, alguns dels quals fa un parell d’anys llargs que els “segueixo”, i dels qui puc dir que saben el què es fan, a més de que són gent que es passa hores al dia pegats a les pantalles, tenen els seus sistemes ben definits i són bastant disciplinats. Doncs quan veus a aquesta gent que simplement diuen que no entenen res o directament, es queden de braços plegats i opten per no operar, t’adones de la magnitud de la volatilitat i del moment per al qual està passant el mercat.

Per a això, és cert, no cal conèixer la opinió dels day traders. N’hi ha prou veient un gràfic setmanal. Si això no és un crash, que m’ho expliqui algú. I sí, aquest és un gràfic setmanal, estem a dijous i demà es podria pujar un 10%. I què? Si es recuperen els 1000 punts al S&P la situació continúa igual. Mireu on queda la línia de tendència que he dibuixat. On queda la MM30. Els 10 índexs sectorials registren pèrdues setmanals del 13% en el millor dels casos, fins al 20% que s’està deixant el FINANCIAL.

I ara què? Doncs ara no sé si continuarà baixant, rebotarà o què farà. Ni m’importa. Perquè tal i com estan els gràfics, passaran uns mesos -en el millor dels casos- fins a que no em donin entrada.

Fins i tot si ens posessim en curts, el mercat està perillós. Perquè en un moment o altre haurà de fer un sòl, que després serà més o menys consistent, però sembla que ens hi apropem, perquè el RSI setmanal està sota mínims. Després d’aquest rebot, o millor, el dia que es trobi un sòl més o menys estable, això té pinta de quedar-se dibuixant un gràfic lateral´en aquests mínims. I és que tal i com ens pinten l’estat de l’economia mundial, amb la majoria de les economies occidentals entrant en recessió, trigarem bastant a que hi entri gasolina a l’enginy -o cafetera- que és la borsa.

Fins aquí amb les quatre idees desestructurades que em ronden pel cap.

‘na nit.

Warren Buffett entrevistat per Charlie Rose (fragment).

Fragment de l’entrevista que el periodista Charlie Rose li va fer a en Warren Buffett el passat 2 d’octubre. Si voleu veure l’entrevista complerta, la tinc al widget de vodpod, a la part dreta del blog.

En els primers moments del video, descriu què li passa a l’economia americana utilitzant una analogia i comparant-la amb un gran atleta que acaba de patir un atac de cor i ha caigut estès a terra. Els metges han arribat i el que no han de fer és posar-se a discutir si l’equip de reanimació l’han de posar més cap a la dreta o més cap a l’esquerra. Tampoc han de començar a criticar a l’atleta perquè no tenia bé la pressió sanguínea. Diu que han de fer el què s’espera d’ells: salvar a l’atleta.

Una lliçó més de sentit comú del savi d’Omaha, i una analogia prou esclaridora per a entendre la urgència i la necessitat que hi havia per a dur a terme aquest rescat. I com de crítica era la situació. No és que ara deixi de ser-ho, però com més dies passen, més patent se’m fa que s’anava directe a un colapse financer.

Resum Setmanal. 03 Octubre 2008.

Continuem igual, però més avall. Els 10 Índexs Sectorials continuen per sota la MM30. Alguns amb unes caigudes impressionants, com les que ha tingut els Índexs de referència. Fem-ne una repassada:

NASDAQ COMPOSITE:

• Apertura: 2131.81
• Màxim: 2152.69
• Mínim: 1947.19
• Tancament: 1947.39
• Canvi: -235.95 (-10.81%)

      Perd els 2000 punts, fet que no succeia des de l’any 2005. El mínim dels darrers 10 anys el va marcar l’any 2002 als 1108.49 punts.

DOW JONES INDUSTRIAL AVERAGE

• Apertura: 11,139.62
• Màxim: 11,139.94
• Mínim: 10,310.25
• Tancament: 10,325.38
• Canvi: -817.75 (-7.34%)

      Els mínims dels darrers 10 anys els trobem en els 7,197.49 l’any 2002.

 

S&P 500

• Apertura: 1,209.07
• Màxim: 1,209.07
• Mínim: 1,098.14
• Tancament: 1,099.23
• Canvi: -114.04 (-9.40%)

     Aquí, els mínims dels darrers 10 anys els tenim als 768.63, també l’any 2002.

Quant als Índexs Sectorials, ja he comentat al principi que tots deu es troben sota la MM30, alguns molt per sota, de la mateixa manera que hi estan els Índexs de referència. Destaquen caigudes de dos dígits percentuals en el Basic Materials (-17.68%), Oil & Gas (-13.53%),  Industrials (-12.82%),  Technology (-11.22%) i Financials (-10.62%).

    Els mercats estan molt complicats, dóna la sensació de que s’està retirant molt diner, la gent surt dels mercats com qui fuig de la pesta, però segueixo pensant que hi haurà un rally de final d’any, que serà més aviat modest. Una de les causes que em fa pensar que això pot succeir és que, com he esmentat abans, els Índexs s’han desviat molt de la MM30, i s’hi hauran de tornar a apropar. O fan això, o ens espera una caiguda a plom. Jo no descarto res, però confio que amb unes eleccions a la vista, intentin evitar que això succeeixi. És una possibilitat. De totes formes, per a que hi hagi d’entrar demano com a mínim que el mercat em doni al menys dues dels 10 Índexs dels Sectors per sobre la MM30.

Continuo en mode wait and see.

Bon cap de setmana.