El Crash d’octubre del 2008.

Xart setmanal de l’S&P500, 10 anys.

Avui, dijous 9 d’octubre de 2008 el S&P ha baixat un -7.62%, perdent 75 punts d’una tacada. El Dow, n’ha perdut 678.91, baixant un -7.33%. Potser no veurem un dilluns negre, com al 87, però estem davant un goteig a la baixa -tot i que el terme goteig és massa suau-, molt consistent, i sense cap rebot que es pugui considerar. De moment tenim un octubre més per engrandir la llegenda de l’Efecte Mark Twain.

Estar més de 15 minuts dins del mercat és de bojos. Si bé jo no utilitzo el day trading, sí que tinc el costum de llegir fòrums on hi ha gent que normalmet fa moviments diaris. Creieu-me que quan veig a aquesta gent, alguns dels quals fa un parell d’anys llargs que els “segueixo”, i dels qui puc dir que saben el què es fan, a més de que són gent que es passa hores al dia pegats a les pantalles, tenen els seus sistemes ben definits i són bastant disciplinats. Doncs quan veus a aquesta gent que simplement diuen que no entenen res o directament, es queden de braços plegats i opten per no operar, t’adones de la magnitud de la volatilitat i del moment per al qual està passant el mercat.

Per a això, és cert, no cal conèixer la opinió dels day traders. N’hi ha prou veient un gràfic setmanal. Si això no és un crash, que m’ho expliqui algú. I sí, aquest és un gràfic setmanal, estem a dijous i demà es podria pujar un 10%. I què? Si es recuperen els 1000 punts al S&P la situació continúa igual. Mireu on queda la línia de tendència que he dibuixat. On queda la MM30. Els 10 índexs sectorials registren pèrdues setmanals del 13% en el millor dels casos, fins al 20% que s’està deixant el FINANCIAL.

I ara què? Doncs ara no sé si continuarà baixant, rebotarà o què farà. Ni m’importa. Perquè tal i com estan els gràfics, passaran uns mesos -en el millor dels casos- fins a que no em donin entrada.

Fins i tot si ens posessim en curts, el mercat està perillós. Perquè en un moment o altre haurà de fer un sòl, que després serà més o menys consistent, però sembla que ens hi apropem, perquè el RSI setmanal està sota mínims. Després d’aquest rebot, o millor, el dia que es trobi un sòl més o menys estable, això té pinta de quedar-se dibuixant un gràfic lateral´en aquests mínims. I és que tal i com ens pinten l’estat de l’economia mundial, amb la majoria de les economies occidentals entrant en recessió, trigarem bastant a que hi entri gasolina a l’enginy -o cafetera- que és la borsa.

Fins aquí amb les quatre idees desestructurades que em ronden pel cap.

‘na nit.