Arriben els taurons!

 

No es pas que hi torni a haver taurons a les platges de Tarragona, sinó que segons llegeixo a El Economista Philip A. Falcone s’ha posicionat a la baixa en el Santander, BBVA i el Banco Popular. Bé, no és que s’hi hagi posicionat ara, sino que va començar a posicionar-se a la baixa a mitjans setembre. I no és l’únic que hi ha entrat.  No li podrem negar que no hagi brodat el timing. Tot i que, almenys tenim un Banc d’Espanya, que deu ser de les poques institucions serioses i prudents d’aquest estat, que ha evitat que es fessin més bestieses de les que s’han fet, que no són poques, la lògica d’aquest senyor suposo que ha estat la següent:

 

-La banca mundial s’està enfonsant.  Tota? Tota no. En un racó de món hi ha un llogaret on encara resisteix.

-Tenen una poció màgica?

-No. Tenen una crisi immobiliaria que no se la treuran en anys. A més el pes de la construcció en el PIB espanyol era una aberració. I durant els anys de vi i roses, han estat més ocupats en comprar i vendre i endeutar-se que no pas en diversificar l’economia. I ara l’atur els hi està creixent de forma alarmant. El consum està decaient com a tot arreu. I han donat moltes hipoteques a 30 anys i més quan els tipus estaven baixos. I ara puja l’euribor. I l’any que ve als bancs els hi comença a vèncer els deutes que van adquirir a l’estranger per a finançar la bombolla immobiliaria i les compres desorbitades de les constructores, i ….

 

Philip A. Falcone, tauró financer que, com tothom sap, va nèixer a Reus.

…i va veure que tot i que els bancs espanyols, en bona mesura havien evitat els actius tòxics que des d’EUA s’han escampat arreu, els mateixos bancs espanyols s’havien fabricat els seus propis actius tòxics. Perquè un actiu tòxic no és un senyor de Vandellòs que no pot estar-se quiet. Un actiu tòxic és tòxic perquè no es pot vendre per el preu que t’ha costat. De fet ni es pot vendre a un preu aproximat al que vas pagar. Si a vostè aquest actiu li regalen a preu zero, llavors ja no serà tòxic, perquè per poc que en tragués, ja hi guanyaria. Doncs això, els bancs espanyols han finançat una serie d’operacions i no han filat prim. No és per a que hi hagi una quebra generalitzada, en condicions normals, però no han fet bon negoci. I ara resulta que no estem en condicions normals perquè hi ha una crisi de confiança. I en comptes de subprime, tenim un femer.