Ve un rebot? (II). My name is Woods.

Aquesta sí que és bona! Encara resultarà que no vaig errat del tot i comença un rebot. Què dic rebot! Recuperació del pols dels mercats, revifament de l’economia i la gent podrà tornar a vendre pisos i comprar pitxells (cantis)clivellats.

Vía Infectious Greed d’en Paul Kedrosky, ens fem ressò de l’efecte Tiger Woods. Evidentment, això no passa de ser un divertimento, i és per aquestes petites coses i l’afició a l’anàlisi de les dades que m’encanta llegir bolgs dels Estats Units.

El primer post, Bloomberg: Crisis Over – Tiger Woods is here, ens deixa aquesta captura de pantalla

 

El segon post d’Infectious Greed, More on the Tiger Woods economic upturn, ens deixa un infogràfic on ens mostra les conseqüències devastadores que ha tingut la inactivitat d’en Tiger Woods. Queda demostrat (científicament) doncs, que l’economia es recuperarà a l’octubre del 2009. Sí, ja sé que acabo de pronosticar un rebot a curt plaç però,un  mes amunt, un any avall, em sembla que l’he encertat. Sempre i quan el nostre Tiger Woods no sigui el Real Madrid.

Ve un rebot?

Aquesta és la pregunta que ens estem fent molts. I aquest és un d’aquells posts de pitoniso que tanta mandra em fan i que normalment acabo sense encertar-ne ni una. Aniré exposant el que veig.

Com podeu veure al gràfic de dalt, en els darrers mínims (novembre i febrer) el macd ens marca divergència, tal i com he marcat. L’RSI, que m’he oblidat de marcar, també ens mostra divergència al marcar mínims creixents quan el preu els fa decreixents. Aquest gràfic però, caldrà que es confirmi al finalitzar la setmana.

En diari, tot i que no ho he marcat, també podem veure la divergència del macd respecte al preu, i com el macd s’està començant a girar. Caldrà que es confirmi en els propers dies. L’RSI en canvi, no ens marca divergència en diari.

I després tenim els índexs sectorials que ens marquen un 0-10, que vol dir que no n’hi ha cap que estigui per sobre de la MM de curt plaç. I ja tenim el dilema servit de si n’hem de fer cas i utilitzar-ho com a indicador contrari o bé no fer-li cas i donar-li temps per a que millorin aquests 10 índexs.

Parlo de sentiment contrari assumint que molts esperen un rebot. Alguns ja l’esperaven a començaments d’any, com un servidor, i bé, algún moment o altre s’haurà de donar. I a mi em fa pensar que es pot donar ara per la forma en que succeiria, després de marcar mínims de 12 anys al Dow, amb moltes empreses que han marcat mínims de 52 setmanes i ves a saber quants anys més, empreses d’altra banda i no fa tant símbol de la fortalesa del mercat, com GE i les grans entitats bancàries (WFC, C, BAC), fet que ho interpreto com un cop directe al fetge i a la psique de l’inversor -que no especulador, però també- mitjà.

Bé, a tot això, com sempre, ja pot començar a fer tot el contrari, i si erro amb les sensacions que em dóna el mercat, les clatellades seran merescudes -però sense passar-se, eh?-. I no està malament tenir sempre present que un moviment fallit és molt probable que vagi seguit d’una correcció violenta.

Resum setmanal. 16 de febrer 2009.

Tornem-hi amb el blog després d’uns dies de silenci.  Tancaments dels índexs el divendres passat:

• S&P500: 826.84 (-41.76) -4.81%
• INDU: 7850.41 (-430.18 ) -5.20%
• Nasdaq Comp.: 1,534.36 (-57.35) -3.60%

Amb aquests moviments en setmanal, i si mireu els gràfics (en diari s’aprecia amb més claretat) es pot veure que estem tocant la zona de suport del moviment lateral que venen fent des de fa uns 2 mesos. El Dow Jones és qui ens mostra una estructura més deteriorada. En diari, el divendres va donar-nos el tancament més baix des del 20 de novembre, dia que va tancar en 7552. Per contra, el Nasdaq és qui ens mostra una estructura més forta dels tres, amb unes quantes sessions ballant amb la MM50 en diari. A tot això, cal estar alerta. Ja sé que ho dic en cada resum, però la situació és aquesta.

Tafanejant la blogosfera.

1. Una de les (moltes) raons per les quals hem arribat fins on hem arribat, la trobem gràcies a Invercat via el seu nou projecte Diredin.
2. Michael Moore ataca de nou. Està cercant col·laboradors entre els empleats de la banca per a demostrar que el bailout és la major estafa que s’ha comès als EUA. Aquí.
3. Excel·lent sèrie de 9 vídeos que trobem via Investorsconundrum on ens dóna l’enllaç a un curs sobre derivats impartit per el prof. Xavier Puig de la UPF.
4. Un post que m’ha fet molta gràcia i que val la pena llegir-lo. Als qui us agradi el basket, recordareu el primer any d’en Pau Gasol a la NBA. A Memphis, va coincidir amb un altre rookie, en Shane Battier, amb qui es veu que es vàren fer amics. Donava la impressió de ser un noi senzill, no era especialmet talentós, però era un jugador que treballava per l’equip. Humil en el camp i fora, per les declaracions que feia, sabedor de que no anava camí de ser un All Star, però que podia fer-se un lloc en la NBA i fins i tot ser una peça important en l’equip. Via Traderfeed, trobem un enllaç a un reportatge que li dedica el New York Times, i el post que li fa en Brett Steenbarger a TraderFeed, extrapolant les qualitats esportives que li han permès fer-se un lloc, en les qualitats que s’han de tenir per enfrontar-se al mercat i trobar-hi el nostre lloc.
5. Aquesta dimarts GM i Chrysler han de presentar els seus plans de viabilitat al govern dels EUA. Bé, fins a dimarts tenen de temps. La rumorologia ja ha començat a correr, i trobem opinions per a tots els gustos. Des d’ un possible Chapter 11 fins al “too big to fail” que opinen des de 24/7WallSt. 
6. S&P500 Q4 Earnings Collapse, via The Big Picture.