Ve un rebot?

Aquesta és la pregunta que ens estem fent molts. I aquest és un d’aquells posts de pitoniso que tanta mandra em fan i que normalment acabo sense encertar-ne ni una. Aniré exposant el que veig.

Com podeu veure al gràfic de dalt, en els darrers mínims (novembre i febrer) el macd ens marca divergència, tal i com he marcat. L’RSI, que m’he oblidat de marcar, també ens mostra divergència al marcar mínims creixents quan el preu els fa decreixents. Aquest gràfic però, caldrà que es confirmi al finalitzar la setmana.

En diari, tot i que no ho he marcat, també podem veure la divergència del macd respecte al preu, i com el macd s’està començant a girar. Caldrà que es confirmi en els propers dies. L’RSI en canvi, no ens marca divergència en diari.

I després tenim els índexs sectorials que ens marquen un 0-10, que vol dir que no n’hi ha cap que estigui per sobre de la MM de curt plaç. I ja tenim el dilema servit de si n’hem de fer cas i utilitzar-ho com a indicador contrari o bé no fer-li cas i donar-li temps per a que millorin aquests 10 índexs.

Parlo de sentiment contrari assumint que molts esperen un rebot. Alguns ja l’esperaven a començaments d’any, com un servidor, i bé, algún moment o altre s’haurà de donar. I a mi em fa pensar que es pot donar ara per la forma en que succeiria, després de marcar mínims de 12 anys al Dow, amb moltes empreses que han marcat mínims de 52 setmanes i ves a saber quants anys més, empreses d’altra banda i no fa tant símbol de la fortalesa del mercat, com GE i les grans entitats bancàries (WFC, C, BAC), fet que ho interpreto com un cop directe al fetge i a la psique de l’inversor -que no especulador, però també- mitjà.

Bé, a tot això, com sempre, ja pot començar a fer tot el contrari, i si erro amb les sensacions que em dóna el mercat, les clatellades seran merescudes -però sense passar-se, eh?-. I no està malament tenir sempre present que un moviment fallit és molt probable que vagi seguit d’una correcció violenta.