Singulars.

Aquesta tarda, mentres estava conduint, he encès la ràdio i m’he topat amb el programa d’en Toni Clapés. De tant en tant l’escolto, i resulta entretingut, sobretot els dies que el Sr. Marcel·lí està inspirat. Avui -dia 8- l’he sintonitzat i he escoltat que estava entrevistant a un economista anglès, que parlava en català. Per els arguments i les dades que estava donant, no m´ha costat gaire intuir de qui es tractava. Bé, he conduit fins on havia d’anar i ja per la nit m’he baixat l’entrevista per l’itunes. I resulta al començament de l’entrevista en Clapés ha esmentat una entrevista que li va fer en Jaume Barberà al programa que ara condueix: Singulars. Cal dir que tot i que n’havia sentit a parlar d’aquest programa, encara no l’havia vist. I també cal dir que m’ha faltat temps per a subscriure-m’hi a l’itunes i copiar el video del programa per a penjar-lo al blog. Sembla que a TV3 finalment s’estan posant les piles i fent una mica de televisió amb cara i ulls. Ahir també vaig veure un troç del programa de la Lídia Heredia -fins que vaig haver de treure el gos a passejar- i estava prou bé -el programa-, sempre que toqui un tema que més o menys t’interessi. Bé, us deixo amb l’entrevista d’en Barberà a en Hugh.

 

more about “Singulars – Edward Hugh“, posted with vodpod

 

 

Canviant de tema, i referent a l’anterior post, continuo mantenint la posició que vaig obrir a BEAT. Tot i que a hores d’ara la tingui en vermell i que a dies sembla una muntanya russa, mantinc el raonament amb el que hi vaig entrar. Ja veurem com acaba.

Cardionet (BEAT)

Gràfic setmanal de Cardionet. Encara que moltes vegades he escoltat allò de no agafar un ganivet mentres cau, avui he entrat a BEAT. Passo a ennumerar el raonament que m’ha portat a obrir la posició més gran de fa més de 12 mesos(!):

• Pràcticament no té deute, i té uns 50M$ de cash (2.12$ per share)
• Durant els darrers anys, els ingressos estan creixent a un ritme d’un 30%
• La brutal caiguda que ha tingut, la jutjo com a exagerada. Més endavant explicaré el per què.
• M’agrada el gràfic diari, tot i que el setmanal, a dia d’avui fa por. Això, també m’agrada.

Algun cop he dit que el que faci una empresa no m’interessa. Si ven, si no ven, si perd calés o si en guanya. Com veieu, avui em contradic, i de fet, des de que va esclatar el mercat cap avall, no he estat fidel a aquesta premisa -afortunadament-, centrant-me en empreses que com a mínim tinguéssin més cash que deute, i que a més, generéssin beneficis creixents en els darrers 12 mesos. Sobre els productes en concret, he seguit la tònica de no escarrassar-m´hi massa. D’aquesta empresa sé que comercialitza un aparell wireless per monitoritzar electrocardiogrames, suposo que en pacients amb risc. Però la veritat, com que és un tema que no domino ni tinc intenció de dominar-lo, no en sé gaire cosa més. La caiguda deia, ha estat exagerada. De fet han estat dues caigudes brutals, que en diari s’aprecien molt millor (clicar per ampliar).

La primera caiguda dels 16 fins als 9 va ser deguda a que des de l’empresa vàren anunciar que no donarien més estimacions sobre les figures de ventes i beneficis estimats. Pànic. La segona caiguda, de vuit i escaig fins a sota de sis, va ser perquè vàren confirmar que el seu principal client els hi ha proposat una retallada del 30% en el preu que paguen per pacient. Dels 1150$ als 750$ aprox. Aquesta retallada, de fer-se efectiva, començaria l’1 de setembre. Més pànic. A tot i això, avui amb el mercat tancat, han reportat aquests nombres. Hi ha diverses raons per ser optimista. I el fet de que no hi hagi guidance fins que no resolguin el tema dels ingressos per pacient, ens queda parcialment respost amb l’increment del nombre de comercials i de pacients en els darrers 6 mesos. No crec que arribi en el curt termini (fins a final d’any) als nivells de 20-30$ que va arribar en el 1r trimestre. I també estic utilitzant l’escenari de que aquesta retallada del 30% dels ingressos serà renegociada i quedarà en un ni per a tu ni per a mi.I en el pitjor dels casos, aquesta retallada quedarà compensada amb l’expansió i la captació de nous clients. Resumint, en el pitjor dels casos podria passar d’estar creixent un 30% a un 15-20%.

Segurament demà obrirà amb gap, al voltant dels 8, i jo crec que a 8$ continuarà estant barata, no per al day trading, on pot passar de tot, però sí si es va a més llarg termini. I el fet de que sigui l’empresa on més calés hi inverteixo des de fa més d’un any, en part ve perquè crec que està molt infravalorada, i en part també perquè el mercat està molt alt, i com que no sé què farà, però avui dóna senyals de correcció, crec que estic en un bon refugi. El temps dirà si vaig errat o no.

Com sempre, i per si algú se salta llegir-se el marge dret del blog, això és una opinió personal i no pas cap recomanció.

S&P Diari [4 mesos]. A veure què ens fa.

Un post per al curt termini.  Al gràfic us mostro el possible E-C-E que he dibuixat i que ens fa estar alerta. Es tracta d’una figura que ens posa alerta i que necessita confirmació. O bé trencant per dalt o bé per baix. A hores d’ara això no és res, ja que ben bé es podria quedar en un moviment lateral. I ni cap, ni peus. De totes formes, fins i tot per als qui veuen l’anàlisi tècnica com una extravagància -opinió tan vàlida com la contrària-, crec que estem en un moment en què és interessant veure com es desenvoluparà el moviment del mercat en les properes setmanes.

Per sota, el moviment que no m’agradaria veure si anés llarg seria la mitjana de llarg termini (MA150) i si m’apureu els 840 llargs. Si anés curt, n’estaria encantat de veure-ho.

Per dalt, des d’una perspectiva conservadora aniria repassant la llista d’empreses amb bons fonamentals  i seleccionaria els xarts que em fessin més peça, i esperaria el trencament dels màxims del cap (els 950 que esmentava en el post anterior) per a entrar-hi amb pes.

En més detall, la MA150 coincideix gairebé amb la part baixa del canal que he dibuixat-més o menys- . Si es perdés la MA, una opció més prudent seria veure si respecta el canal o bé si es tracta d’una passada de frenada en el rebot a la clavicular, tot i que es tractaria d’un rebot amb un recorregut molt curt. En cas de respectar-lo, veure què faria al topar per dalt amb la MA150. Si perd la clavicular, alerta!, com diu aquell.  Per dalt, més que superar els màxims marcats en la darrera espatlla, tal i com està el mercat esperaria a veure si és capaç de trencar els màxims del cap, la zona dels 950.  Per dalt tenim diverses pedres de toc. En una primer termini, trencar el canal. Després els màxims de l’espatlla i en darrera instància els màxims del cap. Si es superessin aquests darrers màxims, crec que seria un bon moment per a entrar en vistes a moviments ràpids, de setmanes com a molt. Això ja és una opinió molt personal i cadascú l’ha d’adaptar a la seva manera de fer i de pensar, però així és com la veig.

A tot això, tenim el VIX a 25.02, tocant els mínims d’enguany que va marcar a darrers de juny. Una dada que em faria abalançar a un sentiment alcista si no fos perquè en les darreres setmanes està mostrant massa volatilitat.

Personalment espero que es defineixi, tot i que sóc conscient que a hores d’ara és molt fàcil que si ens cenyim a qualsevol escenari, i per molts nivells que dibuixi, el mercatpot tombar violentament en dues sessions el que dos dies abans semblava confirmat. És el mercat que ens toca viure. Perillós com mai i en el qual qualsevol excusa pot servir per girar la truita. Bona sort i compte.

Cap a on anem? Resum Setmanal.

Fa temps que tinc el blog mig oblidat, però arran d’aquest post d’Invercat i el petit debat que ha suscitat, m’he animat a escriure aquest post. Em centraré amb l’S&P per explicar com veig el mercat i què em sembla que pot fer.

Doncs aquí el tenim,  com qui no fa res, en tres mesos s’ha marcat gairebé un 50%. I ara què? Doncs jo no en tinc ni idea. Però si continua pujant, no m’estranyaria gens. Si es quedés lateral no m’estranyaria gens. I si baixés, no m’extranyaria gens. És a dir, no sé què farà ni m’importa.  Però sé que està en tendència baixista i per això, encara en el supòsit de que pugi més, tot indica a que acabarà baixant. Deia que no m’importa el que farà. El que sí que m’importa és adonar-me del que farà en el moment (més o menys) precís. En el gràfic hi ha apuntades les divergències que va marcar abans del rebot i que vaig cantar amb una setmana d’antel·lació, cosa que va suposar una setmana de patiment i pèrdues. D’aquí la importància d’esperar la confirmació tot i que ens perdem una part de la pujada per tal de minimitzar riscos i evitar intentar encertar els mínims, que és una estratègia molt arriscada i que hauríem d’evitar sempre.

Si cliqueu sobre el gràfic i l’amplieu, veureu que l’S&P porta gairebé dos mesos en un moviment lateral. En el setmanal, no em preocupa mentre l’rsi aguanti els 50. Veiem el gràfic diari

clicar per ampliar

 Doncs aquí apreciem millor aquest moviment lateral entre els 950 i els 875 aproximadament. Per sota jo vigilo aquests 875 i la mitjana de llarg termini, la blava, que més o menys coincideix amb la blava setmanal. No cal ser dogmàtic amb això, almenys jo no ho sóc, però sí que em serveixen com a indicadors per a mostrar-me el deteriorament o fortalesa i actuar en conseqüència. Un altre indicador que utilitzo és el gràfic del VIX, que tot i marcar nivells mínims que ens hem de remontar a mitjans setembre per trobar l’última vegada que els va marcar, em té una mica desconcertat, perquè en les darreres setmanes està mostrant molta volatilitat, amb tres gaps marcats en diari. Jo ho interpreto com la incertesa que hi ha ara mateix al mercat, amb la pujada del 50% des de març i els brots verds que em recorden l’acudit d’en Bin Laden i els bitllets de 500.

 

 Tornant al gràfic setmanal, fins que no s’apropi a la línia de tendència, no començaré a qüestionar-me si el meu raonament és errat. I és igual si ha pujat vora un 50% des dels mínims. Fixeu-vos que des dels mínims de març, podria haver pujat un 100% i amb prou feines hauria traspassat la línia de tendència. Per tant, aquest 50% de pujada és relatiu, sota el meu parer, i a dia d’avui no és res més que una correcció en el moviment baixista en el qual encara hi estem, i hi estem ben ficats. Si és lògic o no aquest 50%, és una qüestió que està fora de lloc. La borsa, a curt termini, no té lògica.

Partint d’aquesta interpretació, la meva estratègia és senzilla (crec). I vull deixar molt clar que no estic suggerint ni molt menys aconsellant res a ningú. Continuar fixant-nos en empreses que tinguin un bon coixí en cash i poc o gens de deute. No tenir pressa per entrar i, tot i que comprem empreses en situacions financeres envejables, no esperar massa a recollir els beneficis. Ara mateix, jo no veig que el comprar i mantenir sigui una bona estratègia. I m’explico.

Quan vaig començar el blog, i tal i com diu l’advertència obligada a la columna de la dreta, la intenció era anar buscant gràfics on hi hagués un trencament i l’estratègia era mantenir la posició entre uns quants mesos i un any. A dia d’avui, no sabem què passarà en un any ni en sis mesos. Bé, això no ho sabem mai, però en la situació actual, crec que no és prudent posar els estalvis a la borsa i en un espai temporal massa llarg. No perquè no tornarà a pujar, que ho farà, sino perquè estic segur que hi haurà moments més propicis per a entrar amb aquesta perspectiva més a llarg termini. Consti que jo de value en tinc ben poc, però si ho fos, ara no compraria, sino que faria calaix. Degut a aquesta incertesa i a aquest convenciment de que resulta massa arriscat el buy and hold, vaig deixar d’anotar moviments, i tot i que la intenció primera era la d’anar monitoritzant compres amb aquest horitzó temporal, durant el que portem d’any, rarament estic aguantant posicions més de 4 setmanes i en la majoria de moviments actuo amb una mentalitat que s’apropa més a la del swingtrader del que normalment feia. Passo més temps intentant pensar què comprar i quan, que no pas quan haig de vendre. Crec que el mercat, en aquestes condicions, ens demana molta prudència i paciència. Condicions que d’altra banda sempre cal tenir presents, però avui encara més.

Visió de la crisi del sociòleg Manuel Castells.

 

Vídeo extret del canal Vilaweb a Youtube.

 

Prou Impostos de Successió a Catalunya (II).

Continuem amb la creuada contra els pirates. Aquesta setmana he rebut un mail amb el butlletí de l’associació per a la supressió de l’impost de successions. Poc a poc, el moviment va creixent, ja som més de 1300 persones enregistrades. La adreça del fòrum ha estat simplificada per tal de facilitar-ne la cerca i l’accés:

www.NOsuccessions.org

 

Segurament podriem esperar que el nombre de enregistrats fos més alt. No sé si és per la mandra de la gent a enregistrar-se o bé perquè una bona part del públic, sobretot majors de 50 anys, en bona part pertanyen a un sector de la població en què no utilitzen internet de forma majoritària. El que sí que podem fer és continuar donant a coneixer la iniciativa i intentar sumar-hi quanta més gent millor. El que no es podrà dir es que aquest col·lectiu no es mou. Aquí us deixo algunes de les propostes que s’han plantejat i s’han dut a terme:

• cartes al defensor del pueblo,
• carta lliurada al rei,
• una proposta d’anunci a la Vanguardia, a més d’innombrables cartes als directors a diversos mitjans escrits així com aparicions a la TV i a programes de ràdio.

Us animo a que continueu visitant www.NOsuccessions.org, a que us registreu si encara no ho heu fet, i sobretot, a que ho doneu a conèixer.

Ve un rebot? (II). My name is Woods.

Aquesta sí que és bona! Encara resultarà que no vaig errat del tot i comença un rebot. Què dic rebot! Recuperació del pols dels mercats, revifament de l’economia i la gent podrà tornar a vendre pisos i comprar pitxells (cantis)clivellats.

Vía Infectious Greed d’en Paul Kedrosky, ens fem ressò de l’efecte Tiger Woods. Evidentment, això no passa de ser un divertimento, i és per aquestes petites coses i l’afició a l’anàlisi de les dades que m’encanta llegir bolgs dels Estats Units.

El primer post, Bloomberg: Crisis Over – Tiger Woods is here, ens deixa aquesta captura de pantalla

 

El segon post d’Infectious Greed, More on the Tiger Woods economic upturn, ens deixa un infogràfic on ens mostra les conseqüències devastadores que ha tingut la inactivitat d’en Tiger Woods. Queda demostrat (científicament) doncs, que l’economia es recuperarà a l’octubre del 2009. Sí, ja sé que acabo de pronosticar un rebot a curt plaç però,un  mes amunt, un any avall, em sembla que l’he encertat. Sempre i quan el nostre Tiger Woods no sigui el Real Madrid.

Ve un rebot?

Aquesta és la pregunta que ens estem fent molts. I aquest és un d’aquells posts de pitoniso que tanta mandra em fan i que normalment acabo sense encertar-ne ni una. Aniré exposant el que veig.

Com podeu veure al gràfic de dalt, en els darrers mínims (novembre i febrer) el macd ens marca divergència, tal i com he marcat. L’RSI, que m’he oblidat de marcar, també ens mostra divergència al marcar mínims creixents quan el preu els fa decreixents. Aquest gràfic però, caldrà que es confirmi al finalitzar la setmana.

En diari, tot i que no ho he marcat, també podem veure la divergència del macd respecte al preu, i com el macd s’està començant a girar. Caldrà que es confirmi en els propers dies. L’RSI en canvi, no ens marca divergència en diari.

I després tenim els índexs sectorials que ens marquen un 0-10, que vol dir que no n’hi ha cap que estigui per sobre de la MM de curt plaç. I ja tenim el dilema servit de si n’hem de fer cas i utilitzar-ho com a indicador contrari o bé no fer-li cas i donar-li temps per a que millorin aquests 10 índexs.

Parlo de sentiment contrari assumint que molts esperen un rebot. Alguns ja l’esperaven a començaments d’any, com un servidor, i bé, algún moment o altre s’haurà de donar. I a mi em fa pensar que es pot donar ara per la forma en que succeiria, després de marcar mínims de 12 anys al Dow, amb moltes empreses que han marcat mínims de 52 setmanes i ves a saber quants anys més, empreses d’altra banda i no fa tant símbol de la fortalesa del mercat, com GE i les grans entitats bancàries (WFC, C, BAC), fet que ho interpreto com un cop directe al fetge i a la psique de l’inversor -que no especulador, però també- mitjà.

Bé, a tot això, com sempre, ja pot començar a fer tot el contrari, i si erro amb les sensacions que em dóna el mercat, les clatellades seran merescudes -però sense passar-se, eh?-. I no està malament tenir sempre present que un moviment fallit és molt probable que vagi seguit d’una correcció violenta.

Resum setmanal. 16 de febrer 2009.

Tornem-hi amb el blog després d’uns dies de silenci.  Tancaments dels índexs el divendres passat:

• S&P500: 826.84 (-41.76) -4.81%
• INDU: 7850.41 (-430.18 ) -5.20%
• Nasdaq Comp.: 1,534.36 (-57.35) -3.60%

Amb aquests moviments en setmanal, i si mireu els gràfics (en diari s’aprecia amb més claretat) es pot veure que estem tocant la zona de suport del moviment lateral que venen fent des de fa uns 2 mesos. El Dow Jones és qui ens mostra una estructura més deteriorada. En diari, el divendres va donar-nos el tancament més baix des del 20 de novembre, dia que va tancar en 7552. Per contra, el Nasdaq és qui ens mostra una estructura més forta dels tres, amb unes quantes sessions ballant amb la MM50 en diari. A tot això, cal estar alerta. Ja sé que ho dic en cada resum, però la situació és aquesta.

Tafanejant la blogosfera.

1. Una de les (moltes) raons per les quals hem arribat fins on hem arribat, la trobem gràcies a Invercat via el seu nou projecte Diredin.
2. Michael Moore ataca de nou. Està cercant col·laboradors entre els empleats de la banca per a demostrar que el bailout és la major estafa que s’ha comès als EUA. Aquí.
3. Excel·lent sèrie de 9 vídeos que trobem via Investorsconundrum on ens dóna l’enllaç a un curs sobre derivats impartit per el prof. Xavier Puig de la UPF.
4. Un post que m’ha fet molta gràcia i que val la pena llegir-lo. Als qui us agradi el basket, recordareu el primer any d’en Pau Gasol a la NBA. A Memphis, va coincidir amb un altre rookie, en Shane Battier, amb qui es veu que es vàren fer amics. Donava la impressió de ser un noi senzill, no era especialmet talentós, però era un jugador que treballava per l’equip. Humil en el camp i fora, per les declaracions que feia, sabedor de que no anava camí de ser un All Star, però que podia fer-se un lloc en la NBA i fins i tot ser una peça important en l’equip. Via Traderfeed, trobem un enllaç a un reportatge que li dedica el New York Times, i el post que li fa en Brett Steenbarger a TraderFeed, extrapolant les qualitats esportives que li han permès fer-se un lloc, en les qualitats que s’han de tenir per enfrontar-se al mercat i trobar-hi el nostre lloc.
5. Aquesta dimarts GM i Chrysler han de presentar els seus plans de viabilitat al govern dels EUA. Bé, fins a dimarts tenen de temps. La rumorologia ja ha començat a correr, i trobem opinions per a tots els gustos. Des d’ un possible Chapter 11 fins al “too big to fail” que opinen des de 24/7WallSt. 
6. S&P500 Q4 Earnings Collapse, via The Big Picture.

Resum setmanal. 26 gener 2008.

Continuem amb els resums setmanals. El resum anterior, el vaig fer a principis d’any, amb data de 2 de gener. En aquell resum apuntava que els gràfics estaven posicionats per a que es donés un rebot. El resultat ja el sabem tots, i de fet, els gràfics que esmentava es vàren deteriorar la mateixa setmana en que ho publicava. JINX!! De moment considero el moviment a curt termini dels índexs de lateral dins la baixista, amb un recorregut d’entre el 15 i 20%, però compte perquè ens trobem prop dels nivells de suport. Repassem els tancaments dels índexs:

• NASDAQ:   1477.29   Ch.-52.04 (-3.40%)
• S&P:   831.95  Ch.-18.17 (-2.14%)
• DOW:   8077.56 Ch.-203.66 (-2.46%)

El VIX va tancar divendres prop dels mínims de la setmana, a 47.27 (Op 50.12, Hi 57.36, Lo 46.15). Continuant amb el Price/Dividend Ratio, disposem de les dades del Yield amb data 31/12. Amb el tancament de divendres, ens dóna un Price/Dividend Ratio de 25.51.

La Xina. Avui vull parla del trencaclosques que és la Xina. Un país, diuen, cridat a ser la propera potència mundial, tot i que hi ha qui té els seus dubtes i que li queda un camí molt llarg per endavant. Que serà -és- una de les potències mundials, no hi ha qui ho discuteixi. Que serà la propera potència mundial, està per veure. Segons les dades que disposem la resta del món, la Xina està creixent, tot i que es veu afectada per la crisi, passant d’un creixement de dos dígits a un creixement d’un dígit, que ja el voldriem nosaltres i la meitat del món. Ara, al tractar-se d’un país comunista, i una dictadura al cap i a la fi, les dades que ens arriben del govern xinès fa que ens les haguem d’agafar amb pinzes. No ho sé, la veritat és que es tracta d’un tema en el que obtenir un altre tipus de dades és complicat, tret de parlar amb coneguts que treballin a Xina o mirar blogs de gent que hi estigui visquent. Un altre indicador, que ens pot resultar de certa utilitat és comprovar si Xina continua comprant deute americà. Ho podem anar monitoritzant en aquesta pàgina del Treasury. Si mireu l’últim informe, publicat el 16 de gener i que correspon a la posició en el mes de novembre, podrem veure com ha augmentat el deute comprat per els xinesos respecte a novembre del 2007.

Deixem els Xinesos i tornem als Estats Units. Per als qui inverteixen en companyies americanes i el primer que miren no és el gràfic, es poden trobar amb el handicap de no saber de primera mà com està evolucionant l’economia al carrer. Bé, sempre tenim la blogosfera, que és una gran ajuda, però ens és més difícil saber si la gent està deixant de gastar més al Macdonald’s o al Starbucks. Desde Geezeo ens faciliten el MainStreet Spending Index, un índex curiós i amb dades mensuals sobre la despesa mitja en unes quantes companyies.

Abans de que quebrés Lehman Brothers, des d’Investorsconundrum ens parlava d’en David Einhorn en diversos post i ens posava algun vídeo on explicava perquè estava baixista en Lehman. Bé, el seus tres fons han perdut un -22.7%, -20.8 i un -16.5%. Des de 1996, és el primer any que els seus fons perden diner. Tot i aquest encert en Lehman, també tenia una posició short a VOW quan hi va haver el mega short squeeze o la mare de tots els tancaments de curts. Podeu accedir aquí a la carta que va enviar als seus clients amb data de 20 de gener. Està en un arxiu comprimit i en format pdf.

Finalment, si no sabeu què faran els mercats, sempre podeu escoltar què sona al Billboard Top 100.