Singulars.

Aquesta tarda, mentres estava conduint, he encès la ràdio i m’he topat amb el programa d’en Toni Clapés. De tant en tant l’escolto, i resulta entretingut, sobretot els dies que el Sr. Marcel·lí està inspirat. Avui -dia 8- l’he sintonitzat i he escoltat que estava entrevistant a un economista anglès, que parlava en català. Per els arguments i les dades que estava donant, no m´ha costat gaire intuir de qui es tractava. Bé, he conduit fins on havia d’anar i ja per la nit m’he baixat l’entrevista per l’itunes. I resulta al començament de l’entrevista en Clapés ha esmentat una entrevista que li va fer en Jaume Barberà al programa que ara condueix: Singulars. Cal dir que tot i que n’havia sentit a parlar d’aquest programa, encara no l’havia vist. I també cal dir que m’ha faltat temps per a subscriure-m’hi a l’itunes i copiar el video del programa per a penjar-lo al blog. Sembla que a TV3 finalment s’estan posant les piles i fent una mica de televisió amb cara i ulls. Ahir també vaig veure un troç del programa de la Lídia Heredia -fins que vaig haver de treure el gos a passejar- i estava prou bé -el programa-, sempre que toqui un tema que més o menys t’interessi. Bé, us deixo amb l’entrevista d’en Barberà a en Hugh.

 

more about “Singulars – Edward Hugh“, posted with vodpod

 

 

Canviant de tema, i referent a l’anterior post, continuo mantenint la posició que vaig obrir a BEAT. Tot i que a hores d’ara la tingui en vermell i que a dies sembla una muntanya russa, mantinc el raonament amb el que hi vaig entrar. Ja veurem com acaba.

Visió de la crisi del sociòleg Manuel Castells.

 

Vídeo extret del canal Vilaweb a Youtube.

 

Resum setmanal. 26 gener 2008.

Continuem amb els resums setmanals. El resum anterior, el vaig fer a principis d’any, amb data de 2 de gener. En aquell resum apuntava que els gràfics estaven posicionats per a que es donés un rebot. El resultat ja el sabem tots, i de fet, els gràfics que esmentava es vàren deteriorar la mateixa setmana en que ho publicava. JINX!! De moment considero el moviment a curt termini dels índexs de lateral dins la baixista, amb un recorregut d’entre el 15 i 20%, però compte perquè ens trobem prop dels nivells de suport. Repassem els tancaments dels índexs:

• NASDAQ:   1477.29   Ch.-52.04 (-3.40%)
• S&P:   831.95  Ch.-18.17 (-2.14%)
• DOW:   8077.56 Ch.-203.66 (-2.46%)

El VIX va tancar divendres prop dels mínims de la setmana, a 47.27 (Op 50.12, Hi 57.36, Lo 46.15). Continuant amb el Price/Dividend Ratio, disposem de les dades del Yield amb data 31/12. Amb el tancament de divendres, ens dóna un Price/Dividend Ratio de 25.51.

La Xina. Avui vull parla del trencaclosques que és la Xina. Un país, diuen, cridat a ser la propera potència mundial, tot i que hi ha qui té els seus dubtes i que li queda un camí molt llarg per endavant. Que serà -és- una de les potències mundials, no hi ha qui ho discuteixi. Que serà la propera potència mundial, està per veure. Segons les dades que disposem la resta del món, la Xina està creixent, tot i que es veu afectada per la crisi, passant d’un creixement de dos dígits a un creixement d’un dígit, que ja el voldriem nosaltres i la meitat del món. Ara, al tractar-se d’un país comunista, i una dictadura al cap i a la fi, les dades que ens arriben del govern xinès fa que ens les haguem d’agafar amb pinzes. No ho sé, la veritat és que es tracta d’un tema en el que obtenir un altre tipus de dades és complicat, tret de parlar amb coneguts que treballin a Xina o mirar blogs de gent que hi estigui visquent. Un altre indicador, que ens pot resultar de certa utilitat és comprovar si Xina continua comprant deute americà. Ho podem anar monitoritzant en aquesta pàgina del Treasury. Si mireu l’últim informe, publicat el 16 de gener i que correspon a la posició en el mes de novembre, podrem veure com ha augmentat el deute comprat per els xinesos respecte a novembre del 2007.

Deixem els Xinesos i tornem als Estats Units. Per als qui inverteixen en companyies americanes i el primer que miren no és el gràfic, es poden trobar amb el handicap de no saber de primera mà com està evolucionant l’economia al carrer. Bé, sempre tenim la blogosfera, que és una gran ajuda, però ens és més difícil saber si la gent està deixant de gastar més al Macdonald’s o al Starbucks. Desde Geezeo ens faciliten el MainStreet Spending Index, un índex curiós i amb dades mensuals sobre la despesa mitja en unes quantes companyies.

Abans de que quebrés Lehman Brothers, des d’Investorsconundrum ens parlava d’en David Einhorn en diversos post i ens posava algun vídeo on explicava perquè estava baixista en Lehman. Bé, el seus tres fons han perdut un -22.7%, -20.8 i un -16.5%. Des de 1996, és el primer any que els seus fons perden diner. Tot i aquest encert en Lehman, també tenia una posició short a VOW quan hi va haver el mega short squeeze o la mare de tots els tancaments de curts. Podeu accedir aquí a la carta que va enviar als seus clients amb data de 20 de gener. Està en un arxiu comprimit i en format pdf.

Finalment, si no sabeu què faran els mercats, sempre podeu escoltar què sona al Billboard Top 100.

La vida és breu. Gaudeix-la.

No es tracta de cap nova campanya publicitària als autobusos, tot i que ben bé podria ser-ho. Sinó que això és el que pensa Andrew Lahde, ex-gestor d’un petit Hedge Fund californià i una mica hippie, a jutjar per l’última part de la seva carta. Aquest gestor, que va aconseguir retorns propers al 1000% durant el 2007 gràcies a l’esclat de les subprime, al setembre de l’any passat va decidir tancar el Hedge Fund i retirar-se, donant a conèixer aquesta decisió a través d’aquesta carta , amb data de 18 d’octubre, i que us copio tot seguit. Jo de gran vull ser com ell!

Today I write not to gloat. Given the pain that nearly everyone is experiencing, that would be entirely inappropriate. Nor am I writing to make further predictions, as most of my forecasts in previous letters have unfolded or are in the process of unfolding. Instead, I am writing to say goodbye.

Recently, on the front page of Section C of the Wall Street Journal, a hedge fund manager who was also closing up shop (a $300 million fund), was quoted as saying, “What I have learned about the hedge fund business is that I hate it.” I could not agree more with that statement. I was in this game for the money. The low hanging fruit, i.e. idiots whose parents paid for prep school, Yale, and then the Harvard MBA, was there for the taking. These people who were (often) truly not worthy of the education they received (or supposedly received) rose to the top of companies such as AIG, Bear Stearns and Lehman Brothers and all levels of our government. All of this behavior supporting the Aristocracy, only ended up making it easier for me to find people stupid enough to take the other side of my trades. God bless America.

There are far too many people for me to sincerely thank for my success. However, I do not want to sound like a Hollywood actor accepting an award. The money was reward enough. Furthermore, the endless list those deserving thanks know who they are.

I will no longer manage money for other people or institutions. I have enough of my own wealth to manage. Some people, who think they have arrived at a reasonable estimate of my net worth, might be surprised that I would call it quits with such a small war chest. That is fine; I am content with my rewards. Moreover, I will let others try to amass nine, ten or eleven figure net worths. Meanwhile, their lives suck. Appointments back to back, booked solid for the next three months, they look forward to their two week vacation in January during which they will likely be glued to their Blackberries or other such devices. What is the point? They will all be forgotten in fifty years anyway. Steve Balmer, Steven Cohen, and Larry Ellison will all be forgotten. I do not understand the legacy thing. Nearly everyone will be forgotten. Give up on leaving your mark. Throw the Blackberry away and enjoy life.

So this is it. With all due respect, I am dropping out. Please do not expect any type of reply to emails or voicemails within normal time frames or at all. Andy Springer and his company will be handling the dissolution of the fund. And don’t worry about my employees, they were always employed by Mr. Springer’s company and only one (who has been well-rewarded) will lose his job.

I have no interest in any deals in which anyone would like me to participate. I truly do not have a strong opinion about any market right now, other than to say that things will continue to get worse for some time, probably years. I am content sitting on the sidelines and waiting. After all, sitting and waiting is how we made money from the subprime debacle. I now have time to repair my health, which was destroyed by the stress I layered onto myself over the past two years, as well as my entire life — where I had to compete for spaces in universities and graduate schools, jobs and assets under management — with those who had all the advantages (rich parents) that I did not. May meritocracy be part of a new form of government, which needs to be established.

On the issue of the U.S. Government, I would like to make a modest proposal. First, I point out the obvious flaws, whereby legislation was repeatedly brought forth to Congress over the past eight years, which would have reigned in the predatory lending practices of now mostly defunct institutions. These institutions regularly filled the coffers of both parties in return for voting down all of this legislation designed to protect the common citizen. This is an outrage, yet no one seems to know or care about it. Since Thomas Jefferson and Adam Smith passed, I would argue that there has been a dearth of worthy philosophers in this country, at least ones focused on improving government. Capitalism worked for two hundred years, but times change, and systems become corrupt. George Soros, a man of staggering wealth, has stated that he would like to be remembered as a philosopher. My suggestion is that this great man start and sponsor a forum for great minds to come together to create a new system of government that truly represents the common man’s interest, while at the same time creating rewards great enough to attract the best and brightest minds to serve in government roles without having to rely on corruption to further their interests or lifestyles. This forum could be similar to the one used to create the operating system, Linux, which competes with Microsoft’s near monopoly. I believe there is an answer, but for now the system is clearly broken.

Lastly, while I still have an audience, I would like to bring attention to an alternative food and energy source. You won’t see it included in BP’s, “Feel good. We are working on sustainable solutions,” television commercials, nor is it mentioned in ADM’s similar commercials. But hemp has been used for at least 5,000 years for cloth and food, as well as just about everything that is produced from petroleum products. Hemp is not marijuana and vice versa. Hemp is the male plant and it grows like a weed, hence the slang term. The original American flag was made of hemp fiber and our Constitution was printed on paper made of hemp. It was used as recently as World War II by the U.S. Government, and then promptly made illegal after the war was won. At a time when rhetoric is flying about becoming more self-sufficient in terms of energy, why is it illegal to grow this plant in this country? Ah, the female. The evil female plant — marijuana. It gets you high, it makes you laugh, it does not produce a hangover. Unlike alcohol, it does not result in bar fights or wife beating. So, why is this innocuous plant illegal? Is it a gateway drug? No, that would be alcohol, which is so heavily advertised in this country. My only conclusion as to why it is illegal, is that Corporate America, which owns Congress, would rather sell you Paxil, Zoloft, Xanax and other additive drugs, than allow you to grow a plant in your home without some of the profits going into their coffers. This policy is ludicrous. It has surely contributed to our dependency on foreign energy sources. Our policies have other countries literally laughing at our stupidity, most notably Canada, as well as several European nations (both Eastern and Western). You would not know this by paying attention to U.S. media sources though, as they tend not to elaborate on who is laughing at the United States this week. Please people, let’s stop the rhetoric and start thinking about how we can truly become self-sufficient.

With that I say good-bye and good luck.

All the best,

Andrew Lahde

Entrevista a George Soros al MIT

Us deixo una entrevista a George Soros feta al MIT el 28 d’octubre del 2008. Podeu trobar-la també al següent link:

http://mitworld.mit.edu/video/633

more about “Entrevista a George Soros al MIT “, posted with vodpod

 

 

 

Satyam Computer Services. L’Enron Indi.

Aquest és el gràfic de Satyam Computer Services (SAY) a data d’ahir, empresa india de software que cotitza com a ADR al NYSE. Almenys hi cotitzava fins al dia d’avui.  Ha estat suspesa de cotització a primera hora per frau comptable, degut a les declaracions del seu president en les que admitia que han inflat els comptes amb 1B i escaig de $ en cash ia d’altres actius. A dia d’ahir, segons yahoo finance, SAY capitalitzava a 3.15B, tenia 1.15B en cash (3.419 per share) i un eps de 1.22. Segons les dades de yahoo, abans de fer-se efectiva la suspensió ha cotitzat com a mínim a 0.82$ (-91.23%).

Mike Davies, a London-based spokesman for Satyam’s external auditor PricewaterhouseCoopers, also said the accounting firm will issue a statement later. Extret d’aquí

Tinc curiositat per veure què diuen. A mi em costa de creure que un forat de 1.300M d’€ pugui passar desapercebut, sobretot per a persones en les que la seva feina consisteix precisament en això. Veig en un article, i no és conya, que Satyam és una paraula que en sànscrit significa “Veritat”. Que catxondos aquests indis. Clar, que si s’anomenés Frau D. Computer Services, ningú voldria els seus serveis ni li comprarien accions… a no ser que fos alemana i fes cantonades.

La vela vermella del gràfic que va de 12.5 a 5$ sembla que va venir causada per l’anunci l’intenció d’adquirir una companyia d’infraestructures, que més tard va ser rebutjada. No sé pas què fa una companyia de software comprant una d’infraestructures, però a aquestes alçades, ja n’hem vist de tots colors. El fet però, és que com moltes de les companyies d’India, es tracta d’una companyia controlada per una família, i que suposo, es volien expandir com fos i per on fos, com si haguéssin de prendre part en una carrera esbojarrada per veure qui aconsegueix amassar més fortuna.

 Més enllà de la pobra gent que s’hagi quedat enganxada, aquest cas malhauradament suma encara més desconfiança envers els mercats, després dels bancs, agències de ràting, cas Madoff, etc., i afectarà especialment a les empreses de països emergents.

Actualització 8 gener 2009

Via Infectious Greed trobo la carta en la que presenta la seva dimissió el Sr. Raju, president de Satyam. En ella explica com s’ha arribat fins aquí, bàsicament creant una pilota que davant les proporcions que ha acabat agafant, s’ho ha endut tot per davant, i l’explicació sobre l’intent de comprar Maytas, la companyia d’infraestructures que esmento més amunt, com a darrer intent de convertir els actius ficticis en actius reals.

View this document on Scribd

">

View this document on Scribd

Adheriu-vos-hi. Prou Impostos de Successió a Catalunya

Des de Putabolsa es fan ressò d’una campanya que s’ha posat en marxa per a la supressió de l’impost de successió a Catalunya.  De fet, no proposen la supressió total d’aquest impost revolucionari, però sí una rebaixa que a la pràctica suposa gairebé la supressió d’aquest impost. Aquest és l’enllaç al fòrum per a adherir-se a aquesta iniciativa.

Quan vaig començar amb el blog, tenia molt clar que el volia fer de borsa, economia i el que fos, menys política. Per un cop, en el mig any que porto, trenco aquesta condició que em vaig autoimposar perquè crec que, a més de ser un tema polític, és un tema transversal, més enllà de les fílies i fòbies que cadascú pugui tenir en aquest camp. No en tinc ni idea de qui és la gent que ha pres aquesta iniciativa, si és completament popular o està institucionalitzada (amb algún partit darrera). De fet, mentres escric això, encara no m’he enregistrat ni m’he llegit els posts del fòrum. Però crec que és una reivindicació no tan sols justa sinó que clama al cel, que ens afecta a tots i que diu molt de la mediocritat de la classe política que tenim/patim.

Qui tingui a bé adherir-si, que cliqui a l’enllaç i faci córrer la crida.

Putabolsa, m’ha deixat el link del vídeo amb l’entrevista a dos membres de la plataforma als Matins d’en Josep Cuní.

more about “untitled“, posted with vodpod

Un passeig gens aleatori per la blogosfera.

Vist en la darrera setmana i mitja:

• Els USA vàren entrar en recessió a finals del 2007, ens n’informa el National Bureau of Economic Research (NBER), en aquesta pàgina. Als profans en macroeconomia i autodidactes en el poc que sabem, ens va xocar, ja que per activa i passiva havíem sentit que tècnicament, la recessió es definia per dos trimestres consecutius de decreixement.  Com ens comenten en l’article, el NBER no utilitza aquesta definició de recessió, utilitza dades mensuals. Per definir-ho barroerament, identifica els pics del creixement, i si són seguits per un periode significant de descensos en els indicadors que utilitzen, identifiquen aquesta fase com a recessió.
• Seguint el fil d’aquesta notícia, al blog Spain Economy Watch, l’Edward Hugh ens deixa un altre post molt recomanable on, tot i analitzant les dades de l’atur a Espanya, es pregunta quan va començar la recessió a Espanya, si utilitzem la metodologia emprada pel NBER. La conclusió, al link que us he deixat.
• Continuem amb els pals de cec que dóna el govern Espanyol, l’últim, comentat per Investorsconundrum. Jo sóc de la opinió que són pals, però no de cec. Saben el què es fan, ajuden a les bases dels partits amb una bona morterada i aquestes bases responen fomentant el clientelisme. Llàstima de diners. La falta que ens faran més endavant.
• Des d’Economing ens remeten a l’entrevista que li vàren fer a La Contra de la Vanguàrdia a l’Oriol Amat.
• Aquest és una mica més vell. Vídeo amb entrevista (molt breu) a Stan Weinstein. Qui tingui el seu llibre en anglès, llibre de capçalera per a mi, podrà apreciar com passen els anys.
• Més vídeos. Putabolsa ens proposa un exercici. Vídeo de gairebé 1/2 hora on no sobra cap minut.
• Des de Borsaholic, trobem un interessant seguiment de l’evolució de l’Índex iTraxx Crossover.
• Des de la CNN, ens diuen que hi ha more to come. Goldman Sachs i Morgan Stanley presenten resultats a finals d’any, encara no han donat cap data i s’esperen pèrdues de l’ordre de $900M per Goldman, i beneficis per a Morgan, de l’ordre de 0.03$ eps, segons els analistes. La mala notícia és que fa unes escasses setmanes, aquestes estimacions eren de 0.58$ eps.

 

Davant la situació de les entitats financeres, l’elit mundial està debatent tota una serie de propostes per a donar amb la sol·lució definitiva. Tot i el secretisme, s’ha filtrat una de les possibles sol·lucions.

VIX – Volatility Index. Aclaracions del creador de l’Index.

La setmana passada vaig dur a terme una anàlisi del VIX. Una anàlisi que si bé era bastant cutre, almenys per a mi encara és una anàlisi vàlid. Però no deixava de ser simplista i li mancava perspectiva. Així que aquests dies, a estones perdudes he intentat llegir tot el que em caigués a les mans (a la pantalla) sobre el VIX. Buscant i rebuscant, he trobat aquest post en un blog anomenat Daily Options, escrit per en Adam Warner.

En aquest post, l’Adam ens remet a un abstract d’un article creat per en Robert E. Whaley. A la majoria, el nom no ens diu res, però aquest senyor és qui va crear l’Índex de Volatilitat VIX. En aquest abstract, us podeu descarregar l’article, publicat el passat 6 de Novembre, titulat Understanding VIX. Totes les dades comentades en aquest post les he obtingut d’aquest article d’en Robert E. Wahley.

Comença dient-nos que degut a la situació tan inestable dels mercats, en els darrers mesos s’ha popularitzat molt la publicació diaria de les oscil·lacions del VIX en diversos mitjans d’informació financera. Ens fa també un resum de la història del VIX, creat i utilitzat per primer cop l’any 1993, però que per a la seva creació, es vàren utilitzar dades a partir de 1986 fins al 1993, amb la qual cosa aconseguiren incloure la volatilitat del crash més gran que hi va haver des de 1929, és a dir, el de 1987. Puntualitza també que és un índex que ens marca la volatilitat esperada, no la volatilitat registrada, com molts cops es dóna a entendre. És bàsicament un índex que ens dóna una referència -la volatilitat- a curt plaç i ens marca la volatilitat esperada en el mercat durant els següents 30 dies.

En l’article, explica com es calcula el VIX i la seva evolució en la metodologia de càlcul al llarg de la seva història. Una de les aclaracions més importants que ens fa és que no ens trobem davant nivells mai vistos o territori verge en el VIX. Concretament, durant el crash de 1987 el VIX va registrar nivells superiors als 100 punts, nivells que encara no hem vist.

També ens dóna rangs de la cotització històrica del VIX:

• durant el 50% del temps de cotització, el VIX ha estat en el rang de entre 14.60 i 23.66
• durant el 75%, el rang ha estat entre 12.04 i 29.14
• durant el 95%, el rang ha estat entre 11.30 i 37.22.

Així doncs, Robert E. Wahley estableix el nivell de cotització del VIX per sobre de 37.22, és a dir, aquest centil 5, com a nivell extraordinari de cotització del VIX. En una taula, ens mostra també els rangs de cotització d’aquest índex any a any.

En resum, ens diu que estem davant nivells extraordinaris del VIX, però que aquests nivells no són nivells sense precedents. Anteriorment, hi ha hagut tres períodes en què el VIX ha estat per sobre d’aquest nivell extraordinari durant més de 20 sessions seguides. Aquests períodes són els següents:

1. del 16 d’octubre al 22 de desembre de 1987———- 45 dies
2. del 28 d’agost al 31 d’octubre del 2002————–  46 dies
3. del 8 de gener al 8 de febrer de 1988—————-  22 dies

En el període actual, portem des del 26 de setembre amb el VIX per sobre d’aquest nivell de 37.22 sense perdre’l. És a dir, 39 dies per sobre de 37.22, inclòs el dia d’avui i si no he comptat malament.

De moment doncs, no estem encara en una situació extraòrdinària quant al VIX, ni per nivells assolits ni per període de temps. Si analitzem però el rang en què ha variat el VIX any per any, sí que trobem que el rang més ampli correspon a l’any actual, el 2008. Així, amb aquestes dades a la mà, no resulta aventurat pensar en un escenari on:

• se sobrepassaran els 45-46 dies amb l’index per sobre dels 37.22 punts, segurament de llarg
• i el VIX arribarà com a mínim als 100 punts i marcarà nous màxims

Per acabar, permeteu-me que em pengi una medalla. En el meu anàlisi cutre, sense voler-ho vaig encertar els nivells de “normalitat”, establint el rang en què es podia operar amb cert grau de predictabilitat.